Els recursos de les paraules (sistema lèxic i semàntic)

Representació d’una idea a través d’una figura o d’un objecte, per exemple, la justícia: al·legoria
  Un convent  de monges  blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.
Boca, dents i llengua
Referència a una realitat coneguda per l’auditori: al·lusió 
  Sóc fill d’un vell mil·lenari
i tinc onze germans més;
si busques al calendari
m’hi veuràs estiu i hivern.
més
Significat ambigu a causa de la polisèmia, l’homonímia o la proximitat de paraules; és una figura propera a la paronomàsia perquè combina elements fonètics i semàntics: amfibiologia
  Em fan els paletes,
fusters i enginyers,
músics i arquitectes,
marins i barbers.
escala 
  Quan construeixen una casa, què fan els paletes per Nadal (per-anar-a-dalt)? escala
Idees contraposades: antítesi / oxímoron
  El pare encara no és nat,
que el fill salta pel teulat.
fum
  Com més s’alça
més s’abaixa.
porró
  Com més fresc
més calent.
pa
Invocació o interpel·lació a l’audiència: apòstrofe
  Tu que d’agut dones prova:
Saps en què s’assembla un riu
a una peça de roba?
que té vores
Relació entre dos fets o idees a base d’una semblança; és el recurs més elemental de la metàfora: comparació
  Plana com la mà,
blanca com la neu;
parla sense boca
i camina sense peus.
carta
Repetició d’un paraula, una expressió o un vers; molt abundant a la literatura oral: epímone
  Una cosa llarga, llarga,
una cosa llisa, llisa,
que al defora té la carn,
dintre la carn la camisa.
ciri o l’espelma
Descripció dels trets físics d’un personatge: prosopografia, etopeia, retrat
  El pare és gran,
la mare xica,
els fills són negres
i els néts són blancs.
pinya[1]
Relació de tipus analògic entre dos elements que conté una comparació implícita: metàfora[2]
  Una capseta blanca
que s’obre i no es tanca
ou
  Un ramat d’ovelles
que pasturen de nit
i no duen esquelles.
estrelles
  Dues noies tafaneres
bellugadisses, inquietes,
que quan ve la nit s’amaguen
darrera les cortinetes.
ulls
  Tinc el vestit verd,
la cara vermella,
i domino el camp
amb el meu ull negre.
rosella
  Té la panxa arrugada,
és un gran bufador;
sentiràs com gemega
si li toques un botó.
acordió
Enunciat en forma contradictòria: paradoxa
  Tinc veu i no sóc persona,
tinc fusta i no sóc fuster,
tinc beta i no sóc betaire,
tinc corda i no sóc corder.
campana
  Per a ballar em posen la capa,
per a ballar me l’han de llevar,
sense la capa no ballaria,
sense la capa no puc ballar.
baldufa
  Tinc cames i no camino,
ales i no puc volar,
i és tant el menjar que em donen
que tot el tomo a entregar.
taula
Atribució de qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats: personificacióSi parla, s’anomena prosopopeia.  
  Sóc una cosa impalpable,
no faig soroll de cap mena,
arreu sóc molt poc estable
i em trenca qui m’anomena.
silenci 
  Molt blanqueta sou, senyora,
sempre blanqueta sereu;
no hi ha festa ni festeta
en que vós no hi estigueu.
sal 
  Una dona en un gran prat
que porta el vestit brodat.
serp

 

 

[1] És una descripció emmascarada i prèviament hi ha una personificació.

[2]  Tota metàfora és un enigma que amaga darrere un referent amb el qual té una relació de tipus analògic. (Bassols, 1994, pp. 44-45). Algunes endevinalles són totes elles una metàfora, d’altres contenen elements metafòrics que generalment es centren en el referent:

Anuncis