El parentiu

Eren dos pares i dos fills
que es menjaren tres conills
i en tocava un per home.
No és pas broma!

avi, el fill i el nét

Dos mares i dues filles van a missa amb tres mantellines.

àvia, filla i néta

Vénen els nostres pares,
pares de nostres fills,
marits de les nostres mares
i de nosaltres marits.

casat l’un amb
la filla de l’altre

El que mon pare té davant
jo ho porte davant,
i el que ma mare porta davant
jo ho porte darrere.

cognoms

Tinc el que no té Déu
i veig el que Déu no pot veure.

germà

Jo tinc el que Deu no té.
A veure si saps el què?

germans

Hi pens i hi torn a pensar
i de pensar-hi em torn loca:
Sa sogra de sa dona d’es meu germà,
a jo quin parentesc m’hi toca?

ma mare

Jo tinc una tia,
ella una germana
que no és tia meva.
Endevina-ho ara.

mare

Sóc germana de ta tia,
i no sóc ta tia.
Qui sóc?

mare

Bibliografia

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.