Els transports

És àvia i es diu Ció,
però té molts pretendents;
mes no tothom és prou bo
per seguir-li el corrent.

aviació

No té potes ni té ales,
vola com un aguilot,
bramula com un lleó.
Tot i no ser una fera
a molta gent li fa por.

avió

He nascut al bosc;
m’han fet a ciutat;
he viscut a l’aigua
i no sé nedar.

barca

Des de dalt sembla una creu;
pel costat, unes ulleres;
serveix per anar corrents…
si no et trenques les costelles.

bicicleta

És llarg com un budell
i arriba fins a les portes del Rei.

carretera

Té braços i no és persona,
té sola i no és sabater,
té ferro i no és ferrer,
té fusta i no és fuster,
té escala i no és cap trona.

carro

Tinc cavalls però no se’m veuen;
corro molt i corro poc,
però si no em donen beguda
no arribo enlloc.

cotxe

Rodó i no és cap botó;
ple de vent i no és pilota,
però si corre molt
veuràs tu com també bota.

pneumàtic

Endevina qui sóc jo
que escomence on acabe
i acabe on escomence.

roda

Som dues germanes
molt ben avingudes;
quan l’una flaqueja,
l’altra es veu perduda.

rodes del carro

Camino sense tenir cames,
xiulo i no sóc xiulet,
aquell que no m’endevinarà
un ximplet serà.

tren

El meu camí és de ferro;
xiule per avançar
i entre poble i poble,
mai no em deixen parar.

tren

Fa soroll, gasta molts fums.
Xiscla com un condemnat,
i tant bon punt ha arribat
se’n torna terres amunt.

tren

Camino sens tocar a terra
i tinc l’espinada als peus,
els membres dintre la panxa
i visc amb el ventre obert.

vaixell

Sempre a l’aventura,
tallo per on passo,
i, sense costura,
cuso allò que tallo.

vaixell

Tu que tens bon cap, Manyà,
em vols distingir aquest punt?
Quin és l’animal que va
per les ones de la mar
amb les cames per amunt?

vaixell

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

 

Anuncis