Els animals

Brunz quan va pel cel,
i és ella qui ens fa mel.

abella

Estudiant que estudies
llibres de teologia,
digue’m quin és l’animal
que no té mames i cria,
als vius dóna aliment
i als morts dóna alegria.

abella

Mig groga i mig negra,
vaig de flor en flor;
si molt em molestes
et clavo un fibló.

abella

Set que en van,
set que en vénen,
set a la plaça s’entenen,
set que en pesquen,
set que en pouen
l’aigua fresca.

abellar

Un convent de pelegrins,
sense torres ni campanes,
amb monges i monjos dins
fent dolços de flors galanes.

abeller

El pengim-penjam penjava
i el pelut se la mirava
el pengim-penjoi caigué
i el pelut se l’endugué.

aglà, porc

Quin és l’animal
que s’assembla més a l’oca?

ànec

No camina mai per terra
i no vola pel cel.
Tampoc no sap nedar.
Però corre, puja i baixa
i mai no s’ha d’ofegar.

aranya

Quatre l’aguanten,
dos li fan llum,
i molts a llepar-li es cul.

ase

Quan van al bosc
miren a casa,
quan van a casa
miren al bosc.

banyes

Del meu vestit es vesteixen;
també sóc bo per menjar
i xics i grans em passegen
per la muntanya i el pla.

be

Un cuquet lluent lluent,
que ve de cap a ponent;
ve a la sica-sica-sic;
si no ho endevines t’ho dic.

 

beia

Dos lluents,
dos borgents,
quatre maces
i una escombra.

bou

Dos torres altes
i dos miradors,
un espolsa mosques
i un geni furiós.

bou

Quantre que el porten,
dues que el defensen,
dos que li fan llum
i una que li venta el cul.

bou

Per bo i per bonic em pengen,
em veus groc quan estic bo,
estic pres i estic alegre,
i si em lliberten sóc mort.

canari

Si dos gossos es barallen i l’un li trenca la pota a l’altre i aquest arrenca una orella a aquell, quin dels dos podrà dir que ha guanyat?

cap
els gossos no enraonen

Un caçador surt a caçar.
Dalt d’un arbre hi ha quatre ocells.
Engega un tret.
En mata un.
Quants ocells queden dalt de l’arbre?

cap, perquè els altres fugen

¿Què és una cosa
que corre sense cames
i menja sense dents?

caragol

Casa amunt, casa avall.
L’arrossega i l’arrossega
i no la perd mai.

caragol

És petit com una nou
no té peus i puja al mont.

caragol

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.

caragol

No té cames i camina
carregat de dia i nit,
no és cap bou i porta banyes,
ni és ovella ni cabrit.

caragol

Sempre va paret amunt
amb la caldereta al cul.

caragol

Un cigronet
que puja per la paret.

caragol

Vols dir-me quin plat hi ha
que tothom menja a voler
i el se torna endur tan ple
com antes de començar?[1]

 caragol

Xicotet com una nou,
té banyes i no és bou.

caragol

Ben alt i gros el voldria,
i a sobre jo pujaria,
ben dret voldria que anés,
mentre a terra no em tirés.

cavall

No em fico en qüestions d’honor
ni d’armes en sé el maneig,
mes sens jo, en aquest món,
no hi haurien cavallers.

cavall

No he descobert les Amèriques
i com son autor em tracten;
i puc travessar l’Atlàntic
sense haver d’embarcar-me.

colom

Neixo al bosc i a la masia,
puc dir que vell no em faig gaire,
amb el meu cos mercadegen,
i la pell va a cal drapaire.

conill

En què s’assemblen un gall i una muntanya.

cresta

A la nit em faig la llum
per trobar-me el menjar,
i jo mateix il·lumino
els qui em volen agafar.

cuca de llum

Com podria jo evitar
que els molestosos mosquits
em piquessin a les nits?

dormint de dia

Diga’m, gran savi d’Atenes,
quina és la ela més gran
de totes les eles.

elefant

– En què s’assemblen una muntanya i un gall?

en que tenen cresta

Què és allò
que té cames i camina
i pica com una esparreguera?

eriçó

Va vestit com un senyor,
porta botes i no fa remor.

escarabat

Va al prat i no menja,

va al riu i no beu,
i sempre du
la boca oberta.

 

 esquellot

Se’n va sola a la muntanya
i quan torna du companya.

formiga

Més de cent per un camí,
no fan pols ni remolí.

formigues

Du el vestit apedaçat,
és de carn la seva barba,
camina molt presumit
i d’os és la seva cara.

gall

Genolls enrera,
cuixes avant,
boca de banya,
barba de carn.

gall

No és republicà,
porta barretina,
i el veureu content
quan es fa de dia.

gall

Quin és l’animal tibat
que porta una serra al cap?

gall

Endevina endevinalla,
quin ocell pon a la palla?

gallina

Puc ser blanca com la neu
i negra com el carbó
procura, si em tens prop teu,
de que no t’amagui l’ou.

 

garsa

Camino com un lladret
i proclamo ma riquesa;
sóc molt amic del vailet
però més de la mestressa.

gat

Vaig vestit sempre a tothora
amb un ric abric de pell,
rossa o negra, grisa o blanca;
visc al corral i al castell.
Porto cua i duc bigoti,
i perquè m’endevineu
us diré que al qui m’escolta,
li dic jo que tot és meu.

gat

Quan va al món hi va farteta,
i, al tornar a casa llasseta.

gat de vi

Duc bigoti com els gats,
com al gat em cobreix pell,
com el gat sé de miolar…
Per qui sóc endevinar
no es necessita cervell.

gata

Té ulls de gat,
orelles de gat,
cua de gat…,
i no és gat.

gata

Tinc ulls de gos
i de gos són les orelles,
les potes, l’esquena i el tos,
però així i tot
haig de dir que no sóc gos.

 

 

gossa

De petit duia una cua,
de gran vaig quedar escuat.
A les nits, si fa bona lluna,
li canto tot fent rac, rac!

granota

Encara que no sóc peix,
dins de l’aigua sempre estic,
i cantant estic contenta
així que arriba la nit.

granota

És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que és ric, ric.

grill

Tinc ales i no sóc au;
duc capa i no sóc persona,
canto sense tenir veu;
no sóc rei i duc corona.

grill

Quantes voltes pega un gos abans de gitar-se en terra?

les que li dóna la gana

Jo, o ell, dit al revés,
t’acabo de dir qui és.

lleó

Sóc l’enemic del pastor
i li robo el bo i millor.

llop

Sóc animal, de manera
que mirat per un cantó,
resulto una bèstia fera,
però llegit pel darrera
sóc animal petitó.

llop-poll

Parlo i no tinc pensament,
ploro sens tenir sentit,
menteixo sense intenció,
i sense cap solta, ric.

lloro

La mare brama contínuament,
i els fills són muts de naixement.

mar i els peixos

Neix a fora
es fica a casa
i menja amb la gent a la taula.

mosca

Volant i saltant alhora
ve el de les potes pelades,
cantant cançons de sa terra
i el reben a plantofades.

mosquit

– A un cavall ben ferrat, quants claus se li han de clavar per a ferrar-lo bé?

no cap, perquè ja està ben ferrat

Amb dos lletres sóc formada
i nedo perfectament;
a quantes coses tu diguis
jo et contesto que no et crec.

oca

Sent bèstia, dic contínuament
que no crec res del que dius.
Volo, nedo i sóc dos lletres.
M’endevines miranius?…

oca

Quant més de nits es fa més hi veu.

olibassa

Què fa el bou quan s’està al sol?

ombra

– Primer de tot, què fa el gall quan li toca el sol?

ombra

Endevina, endevinalla
què fa l’ase a la muntanya?

ombra

Què fa un ruc a penes el trauen a prendre el sol?

ombra

A molts vesteix i no és sastre,
i alimenta a molts també.
I, encara que algú el maltracte,
no en diu mal, sempre diu bé.

ovella

M’arrossego com un cuc
fins que em fico dins un sac;
quan el sac em ve petit,
cap enlaire i s’ha acabat.

papallona

Per diumenge et convido,
et dic el que menjaràs
i no ho endevinaràs.

perdiu

Per què les gallines travessen les carreteres davant els cotxes?

per passar a
l’altra banda

– Per què els gossos van sempre al davant dels seus amos?

perquè els seus amos van sempre al darrera

– Per què entren els gossos a les esglésies?

perquè troben les portes obertes

Un animal que camina
amb ses potes dalt es cap.

poi

Quin és l’animal que té sempre els peus al cap?

poll

Una cosa que no té carn ni greix
i piula quan neix.

pollet

Te la dic molt aviat,
a veure si l’endevines:
Què és que va encaputxat
i amb més de cent peus camina?

polp

Quan la tinc,
la busque.
Quan no la tinc,
ni la vull ni la busque.

puça

Una cosa petiteta
que salta com una cabreta,
beu del millor licor
i deixa pintada una flor.

puça

Estudiant que estudies filosofia,
quin és l’ocell que té fills i no cria?

puput

Què es necessita per matar una gallina?

que sigui viva

Quatre gats dins una sala,
cada gat en mira tres.
Quanta gateria és?

 

quatre gats

Passa tu, que llana tens.
Passa tu, que també en tens.
Passa tu, que llana portes.
Passa tu, que també en portes.

ramat de bens

Què serà,
què no serà,
que en la ratera caurà.

rata

Tu que et fas de tan sabut
i fa temps que vas a escola,
m’has de dir quin pardal és
que té mamelles i vola.

rata-pinyada

Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet.

serp

Sens que pagui cap factura,
una estrena faig cada any
d’un vestit sense costura
de colors molt variats.

serp

Tinc cap, però no tinc peus
i fuges així que em veus.

serp

Una dama verda, amb vestit mudat,
s’arrossega per damunt del prat.

serp

Quines oveies mengen més, ses blanques o ses negres?

ses blanques
perquè n’hi ha més

Poteta amunt,
poteta avall,
cau del cel
i no es fa mal.

tortuga

Quin animal és aquell que menja amb el nas?

tots, cap no se’l treu per menjar

Dalt del pi
hi ha un molí,
dalt del molí
hi ha dues fonts,
dalt de les fonts
hi ha dos miralls
dalt dels miralls
hi ha una placeta
on corren tots els cavalls.

tronc humà,
boca, forats del nas, ulls, front, paràsits.

– ¿Quantes cues de ruc es necessitarien per a arribar al cel?

una que fos ben llarga

Té la forma que té el bou,
té cua i té dues banyes
i camina amb quatre potes.
Endevina, endevinalla.

vaca

– Per la vora de la mar va un animal. Quatre potes i dos banyes.
– Una vaca o un bou.
– Ves, alça-li la cua.

vaca o bou

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.


[1] Es refereix a un plat de cargols, que un cop són menjats queda tan ple com abans de començar per motiu de les seves closques.


¹ Es refereix a un plat de cargols, que un cop són menjats queda tan ple com abans de començar per motiu de les seves closques.