El menjar i la beguda

Quatre senyoretes
ballant dins un plat;
cotilleta verda
i vestit morat.

 albergínia

Una senyora es passeja pel mercat,
amb la cua verda i el vestit morat.

albergínia

Sóc planta que sols serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents però no mossego
i a qui menjant de mi abusa
li put l’alè al respirar.

all

Tinc el cap gros i el cos estret
i no em puc aguantar dret.

all

Un arbret,
petit, baixet,
capçat de blanc,
vestit de verd.

all

Un ou amb perruca
què cosa és?

all

L’un li fa,
l’altre li té,
l’altre li mira
si li va bé.

allioli

Una dona molt seriosa
que a la taula mai fa nosa,
un la pren, l’altre la deixa
i encara que ella no es queixa,
quan la panxa buida té
ja ningú no li diu res.

ampolla

Sóc de plata, d’alumini,
de fusta i fins també d’or,
i em veureu a moltes cases,
sobretot al menjador.
Sóc una circumferència,
perquè així em varen fer.
Si són sis que a taula mengen,
sis germans que som també.

argolla de tovalló

Mirat per l’indret
és un vegetal,
mirat al revés
sóc un mineral.

arròs

Què és una cosa
que té es cap en es foc
i es peus dins s’aigo?

 arròs

Una senyoreta
molt ensenyorada,
duu es capell verd
i sa falda morada

aubergínia

Sóc petita i rodoneta.
Ave em diuen de nom
i Llana és el meu cognom.

avellana

Groc, groguet, és al cim d’una paret
i fa cantar un ocellet.

blat de moro

Ve de l’hort i és planta bona,
i sa fulla ens fa profit;
si el seu nom dius a una persona,
no estarà gaire agraït.

bleda

Petit i rodanxó,
per la terra es presenta;
no té més que una cama
i costelles més de trenta.

bolet

Està gras com un garrí
i té un ull que plora vi.

bóta

Tinc la figura d’un porc,
amb un ull que arrenca en plor.

bóta

Una vaca morena que pixa pel cul
i beu per l’esquena.

bóta

Em fan néixer dins sa mà,
i, a més, molt aviat,
de seguida que som nat,
ja proven si sé nedar.

bunyol

No sóc escarabat ni grill,
quasi sempre tinc deu fills
i cosa estranya, tots són grills.

cabeça d’alls

Sóc rodoneta, amb arrugues,
i tinc la pell com un tel;
a sobre hi tinc ben posat
un bon grapadet de pel.

cabeça d’alls

Què és el cacau (que cau) quan plou?

cacau

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

càntir

Teleret, maleret
no té cames
i s’aguanta dret.

càntir

Un que pixa
i dos que l’aguanten.

càntir

Collita més grossa
de res més es fa.
Em cull el qui estima,
em té l’estudiant,
em té aquell que neda
i em té l’hortolà.

carabassa

¿Què és allò
que quan és xic és masculí
i quan és gros és femení?

carabassó i la carabassa

Entre dues parets blanques
arbre hi ha sense fulla i sense flor,
però el fruit que fa és molt bo;
endevina què és això.

caramel

Collita més grossa
de res més en fa.

carbassa

Vols dir-me quin plat hi ha
que tothom menja a voler
i el se torna a endur tan ple
com antes de començar?

cargol

Des del Cel Nostre Senyor
crià una planta a la terra
que n’és peluda per dins
i per fora té costelles.

carxofa (es)carxofa

Calentoneta t’agrado,
i per fer-me passar el fred,
a les brases em condemnes
per un gust teu satisfer.

castanya

Té pell com les persones,
i és molt bona per menjar,
surt quan Tots Sants s’acosta
i tot l’any se’n sol donar.

castanya

Tres vestits m’has de llevar,
abans d’arribar-me a la pell;
el primer, punxant-te els dits;
el segon, foc encenent;
i el tercer, que és la camisa,
amb un punt me l’hauràs tret.

castanya

Una capseta negra
que s’obre i no es plega.

castanya

Et faig plorar
a força de d’escapçar.

ceba

He estat criada en el camp
coberta de tels verdosos.
Aquell qui plora per mi
és el qui m’ha fet a trossos.

ceba

Tapeta sobre tapeta,
tapeta de paper blanc,
i per molt que rumiïs
no ho endevinaràs mai.

ceba

Una cosa
que creix al revés,
el cap per avall,
les cames amunt.

ceba

Verd com el julivert,
és blanc i no és paper;
endevina què pot ser.

ceba

Cent donzelles en un camp
totes vestides de blanc.

cebes

Cent donzelles en un camp
totes vestides de blanc.

cebes

Rodons i acabats en punxa,
fan molt bé a la humanitat;
per més que un bull els en falta,
no diuen cap disbarat.

cigrons

Moltes dames al castell
totes vestint de vermell.

cireres

Quina és la cosa que,
quan és petita,
té les orelles petites
i, quan és gran,
les té com un gegant.

col

No sóc escarabat ni grill
i, cosa estranya, els meus fills
tots són grills.

creïlla

Ous i llet
ben remenat
que dóna gust
en ser tastat.

crema

Té cua i no la remena
i no és animal de mena.

cullera

Un palm en tenc,
un palm me’n menj
i un palm me’n queda.

dacsa o també sobrassada

Tinc els ulls dintre la boca.
No meno i bec a desdir,
tot quant a ma boca fiquen
pel nas em torna a sortir.
Estic sempre a la taverna
si en cercar-m’hi tens afany.
Molts em diuen que tinc llei
però ma llei és un engany.

embut

En què li assembla la poma al tren?

en que no és pera (no espera)

Una cosa que de mascle
es torna femella.

espàrrec / esparreguera

Sóc rodó i no em fan rodar,
la mestressa em vol ben pla.
Serveixo per estalviar…
I més clar no puc parlar.

estalvis

Tothom diu que sóc fi,
i crec que és cert això,
puix em volen a mi
el pobre i el senyor.

fideu

Fruita negra,
fruita blanca;
si una és dolça,
també l’altra.
I sol ser-ne més preuada
aquella que porta
quelcom d’una dama.

figa

Té espina i no és bacallà.
Porta corona i no és capellà.
Ase serà qui no ho endevinarà.

figa de moro

Què és una cosa
que té corona
i no és capellà.

figa de pic

Rodó com la lluna
i blanc com la sal.
El fan de llet pura.
I no ho torne a contar.

formatge

Tinc tall
i no en menjo mai.

ganivet

Fet de vidre o de metall,
porto aigua i porto vi,
i aquell que a mi em fa servir
ha de començar un badall.

got

No sé si ho endevinaràs.
Quina cosa és aquella
on tots fiquem el nas?

got

Sense peu s’aguanta dret,
el fan beure sense set.
no té flaire de cap classe
i pel nas de tothom passa.

got

És verd i no és juvert,
és agre i no és vinagre,
és groc i no és aubercoc.

llimó

Tothom em diu que sóc mona
i això que grogueta estic,
de ma sang s’aprofiten
la gent, per certs requisits.

 llimona

Fortalesa de soldats
que no tenen cap ni peus,
però tots ben col·locats
i tots vestits de vermell.

magrana

Sóc un xic dura de pell
i estic ben plena de grans.
Porto corona de rei
i agrado a petits i grans.

magrana

Té ossos i no té carn.
Porta corona i no és capellà.

magrana

Una caixeta ben requinquilladeta:
un requinquillador
no la requinquinllaria millor.

magrana

Tinc mà sense ser persona,
sense ser cantant tinc to;
sóc fet de molt bona pasta,
que vol dir que sóc molt bo.

mató

Fruita que és de bona llei
i que es pot presentar al rei
i cremar a l’altar major.
Endevina, què és això?

mel i la cera

Hi entra eixut,
hi pren un bany
i en surt tot moll
i degotant.

melindro

Rodó, rodonet,
de fora verdet,
de dintre molt dolç
i ple de pinyols.

meló

Verd com el julivert,
negre com el pebre negre
roig com el pebre-roig.

meló d’Alger

Demà mataré un pollastre.
Puc menjar-me-lo hui?

menjar meló, sí

Ben blanca vaig a la vida,
verda em torno de seguida,
roja sóc quan ja no creixo,
negra quan aquest món deixo.

móra

Ric-roc, amb un garrot
li remenen el culot.

morter

Cap fuster no ha fet tan ben feta
una capsa tan petiteta.

nou

Sóc una capseta
requincalladeta,
cap mestre fuster
no em sabria fer.

 nou

Amb tres lletres formaràs
una cosa d’aliment,
d’un color molt transparent
que per sopar n’untaràs.

oli

L’arbre el fruit ha de donar,
la premsa l’ha de premsar,
te l’has de menjar amb el pa
i el vestit et pot tacar.

oli

Blanca de naixement,
verda d’inclinació,
i ara, per mala sort,
sóc més negra que el carbó.

oliva

Verds varen ser els meus estudis
i de dol em vaig vestir,
més ara que estic de negre
em fan justícia de mi.

oliva

Blanc per fora,
groc per dins.

ou

Ma mareta és tartamuda,
el meu pare és cantador;
vesteixo blanc de per fora
i tinc sang groga en el cor.

ou

Una caixeta
ben requinquilladeta
que cap fuster
no la pot fer.

ou

Una capsa rodoneta
tota blanca, petiteta,
que s’obre i no es pot tancar
i a dins cosa bona hi ha.

ou

Una capseta blanca
que s’obre i no es tanca.

ou

Una caseta, tota emblanquinadeta,
que no té porta ni finestreta.

ou

Una torre blanca blanca,
que es que l’obri no la tanca.

ou

Al camp verdeja,
a casa blanqueja,
serveix d’aliment
i com més fresc, més calent.

pa

Com més fresc, més calent,
i em fan de distintes formes;
em vol el pobre i el ric,
i per amar-me, em devoren.

pa

Pastat demà i menjat avui.

pa pastat amb les mans

Sóc rodona com un plat
però tinc el coll molt llarg.

paella

Una velleta
molt arrugadeta
que en el cul té una estaqueta.

pansa

Som cegues de naixement.
Tenim ulls i no hi veiem.

patates

De la terra sóc vingut
vaig vestit verd o vermell,
de la gent sóc benvolgut,
doncs se’m mengen fins la pell.

pebrot

Neix ben verd i mor ben roig,
i és més buit que el cap d’un boig.

pebrot

Dolça, groguenca i verdosa
a tothom li fa profit.
No endevines què és la cosa?
Espera… que ja t’ho he dit.

pera

Verd per fora,
blanc per dins;
si vols que t’ho diga,
espera ací.

pera (és pera)

Petita o gran, sóc rodona,
sóc de pell i sóc de goma,
sóc de carn i sóc de roba,
i dono bon gust a l’olla.

pilota

Els pares són alts,
les mares, petites.
Els fills són primets
i blancs són els néts.

pinyons

És un canari molt groc,
que no canta gens ni poc.

plàtan

Sembla or
plata no és,
qui no ho endevinarà
ben ximple serà.

plàtan

Sóc plata i plata no so.
Ben clar t’he dit qui sóc jo.

plàtan

Jo començo tenint por,
i encara que tingui mà,
em treuen la pell, se’m mengen,
i jo mai no puc protestar.

poma

És general;
no du faixa;
com més s’alça
més s’abaixa.

 porró

La gràcia la porto dins;
sóc emblema català,
i aquell que pel coll m’agafi,
la mosca em farà afluixar.

porró

Per un cap entre,
per l’altre surt;
té una boqueta
com un embut.

porró

Sempre sóc hoste d’honor
de la taula catalana.
Qui vulgui parlar amb mi
ha de mirar cap enlaire.

porró

Un que pixa
i cinc que l’aguanten.

porró

Sóc un pres sense presó.
Sóc sec però ben rodó.
I quan els homes m’agafen
se’m mengen i em troben bo.

préssec

Tothom em diu pres i sec,
i així que l’estiu arriba
en moltes cases, per postres,
se’m mengen amb alegria.

préssec

Endevina, endevineta:
quin és negre,
quin és blanc,
qui en té un pam,
qui no en té tant.

raïm

Me’n vaig a la plaça,
me’n compro un pam,
me’n menjo un pam
i en llenço un pam.

raïm

Tu ets negre i jo som blanc,
has nascut dins quatre rapes,
t’encarrec i t’encoman
que no em facis ‘nar de grapes.

raïm

És verd i no és julivert,
és groc i no és safrà,
és vermell i no és grana,
és pelut i no és llana.

rave

Porto el barret ben rodó,
la cara vermella té,
el busquen per la tardor
amb cistella i un bastó.

rovelló

¿Una safa i una nòria?

safanòria

En una nit surt una flor
ufanosa i mot perfumada,
i a’s matí es pot coir,
ja és madura i granada.

safrà

Enmig de la mar estic
en sa serena i es dia,
i a casa d’es meu senyor
no es dina que jo no hi siga.

sal

Molt blanqueta sóc, senyora,
sempre blanqueta he estada,
no hi ha festa ni festeta
on no sigui convidada.

sal

Què és el que dóna mal gust
a la sopa quan no n’hi ha?

sal

Aquell qui menja mongetes,
o patates, o bé cols,
a mi m’agafa molt tino
i em fa donar uns quants volts.

setrill

La pilota va per terra,
la cullen i va de mà en mà,
i el pilotaire que hi juga
és per poder-hi menjar.

síndria

Per fora duc vestit verd,
per dintre vaig vermella,
amb botons que llencen
els qui se’m mengen.

síndria

Què és una cosa
que té sa carn dins
i es ventre fora?

sobrassada

Mirat per l’indret
sóc un mineral,
mirant-me al revés
sóc un vegetal.

sorra/arròs

No sóc escarabat ni grill,
quasi sempre tinc deu fills;
cosa estranya!, tots són grills.

taronja

Que sóc tort em diuen,
tot i sent rodó;
a dintre el meu ventre
jo porto un tresor
que a tothom agrada
perquè és tot dolçor.

tortell

Sóc peix, però moltes voltes
no ho sóc a la paella donant voltes.

truita

Rodó i mascle, no femella,
moro dona i estirada,
tothom em diu estrangera
tot siguent-ne catalana.

truita a la francesa

De la terra sóc nascut;
amb mi l’home es fa valent;
a voltes dono salut,
a voltes mato la gent.

vi

Cosa, coseta,
com més s’alça
més s’abaixa.

vi del porró

Dos germans són;
l’un va a missa,
l’altre no.

vi i el vinagre

A veure si saps dir vinagre fort,
tot en una sola paraula.

vinagre!

Sóc tota jo morenor,
rival de les confitures,
i em veuràs moltes vegades
pel nas de les criatures.

xacolata

Com que és moreno el meu pare,
jo sóc morena també,
i, encara que et sembli estrany,
per fer-me m’han de desfer.

xocolata

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.