El món dels costums i les creences

Què feia Nostre Senyor
quan tenia dotze anys?

anava a fer els tretze

L’amo demana al criat
el que en el món no hi havia,
i el criat li va donar
el que ell tampoc tenia.

bateig
(Jesús, sant Joan, bateig)

No la vol el qui la fa,
qui la veu no se’n serveix,
i aquell que la fa servir
ni la compra ni la veu.

caixa de morts

Un corral ple de gent
toquen toquen i ningú ho sent.

cementiri

Una mare que té set fies
i sa més veia té quatre dies.

corema

Una cosa llarga, llarga.
Una cosa llisa, llisa,
que al defora té la carn
i dintre la carn la camisa.

ciri

Un pam a dalt,
dos a baix
i un a cada costat.

creu

Diga’m, gran entenedor,
què ve després de la mort?

enterrament

Estic per damunt de Déu
i no soc Déu ni puc ser-ho.
Apa, que digui qui sóc
aquell que es pensi saber-ho.

INRI

No puc tenir gent amiga,
sóc un pes sense mudança,
i sóc tan equitativa
que mai torço la balança.

justícia

Una cosa jo en sé
que no tothom la pot dir,
però per baix que es diga
tothom la pot ben oir.

missa

Au en sóc que al mateix cel
pujo lleugera i veloç,
des de terra parlo amb Déu,
des d’aquí, allà la veu
se sent al primer ressò.

oració

Sóc molt aimada
de la mainada,
que sols em cerca
quan és la diada.
Tinc pal i tinc mà,
qui no m’encerti
tonto serà.

 

 

 

palma

És un poblet petitet,
que la gent és petiteta,
petites les cases són
i fins petites les bèsties.
També els arbres són petits,
però no la gent que ho va a veure.
I res més ja no et vull dir.
Endevina, endevineta.

pessebre

Les set germanes que som
en néixer vaig ser primera,
i sóc la que conto jo
menos temps de totes elles.

primera setmana
de Quaresma

De set germanes que som,
jo la primera nasquí
i sóc la més xicoteta.

set germanes de quaresma

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.