Els astres

Complet

Sense ales jo sé volar,
no tenc cap però tenc coa.
Vaig filant com sa filoa.
Meam qui m’endevinarà.

estel

Com més de nit es fa
més se’n veuen.

estrelles

Sempre quietes,
sempre quietes;
dormint de dia
i de nit despertetes.

estrelles

Un cistelló d’avellanes,
de dia s’apleguen,
i de nit s’escampen.

estrelles

Un cistelló d’avellanes,
de dia s’arrepleguen,
de nit s’escampen.

estrelles

Un ramat d’ovelles
que pasturen de nit
i no duen esquelles.

estrelles

De nit corre pel terrat,
descobrint el que s’hi amaga,
i de dia, ves si és plaga,
ningú sap on s’ha amagat.

lluna

Per les estances del cel
es passeja una donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella.

lluna

Qui ha donat més vegades la volta al món?

lluna

Qui serà, serà
que de nit ix
i de dia se’n va?

lluna

Quina cosa és aquella que,
al cap d’un mes,
ja s’ha mort de massa vella.

lluna

Rodó com un garbell
i no cap a la plaça de Sabadell.

lluna

Sembla d’or,
plata és ella;
més gran que la mar
i cap en la galleda.

lluna

Tan gran com una casa
i m’acompanya a la plaça.

lluna

Una cosa redona com un plat
que correr tot el mercat.

lluna

Una cosa redona com un plat.
Xip-xap, ja s’ha amagat.

lluna

Una dona preciosa
amb un vestit platejat,
que sempre gira la cara
de l’un i l’altre costat.

lluna

Una tallada de meló
que és més grossa
que la plaça de Mataró.

lluna

Vaig sempre de viatge
sense maleta ni bastó;
de vegades semble un formatge
i altres una tallada de meló.

lluna

Quina és la cosa
immensament grandiosa,
que passa el forat d’una agulla,
entra al riu i no es mulla?

raigs de sol

Apa, a veure si endevines
què és una cosa diürna
que es fica dintre de l’aigua
i mai es mulla?

sol

Ara plau, ara desplau,
ara cou, ara és templat
i sempre corre brunzent
però sempre el veus parat.

sol

Em llevo, et desperto,
t’escalfo, et faig llum,
si un núvol em tapa
tot queda com fum.

sol

Neix, creix i mort en un dia;
apa, rumia, rumia.

sol

No és espelma, i crema molt,
camina pel pla i la serra,
el pots amidar amb un pam
i és molt més gran que la terra.

sol

No tinc cabell i sóc roig;
sense regne, m’han fet rei,
i faig marxar els rellotges
sense ser jo rellotger.

sol

Per més que tot l’acompanya
no deixa d’estar sol.

sol

Quan ell s’aparta, el cerquem,
i si s’acosta, guillem.

sol

Què és allò que tothom pren
i ningú no s’emporta?

sol

Què és una cosa que,
quan més la mires,
manco la veus?

sol

Qui s’amaga dins l’aigua i no es mulla?

sol

Quina nota de la solfa és la més alta?

sol

Un senyor ensenyorat
passa per l’aigua i no es pot mullar,
passa pel foc i no es pot cremar,
passa per on ningú pot passar
i es veu i no es pot agafar.

sol

Una cosa molt rodona
que no cap a Barcelona.

sol

Ell és d’or i jo de plata,
i, quan jo isc a passejar,
ell se’n va a dormir a casa.

sol i lluna

Bibliografia

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Anuncis