Els fenòmens naturals

No tinc cap color,
no faig cap olor,
i en temps de calor
jo calmo l’ardor.

aigua

Quant més m’ensabones,
més m’embrutes.
Si em vols netejar
deixa’m estar.

aigua

Què és allò que corre
sense tenir cames?

aigua

Sóc un cos que ningú ha vist
i existeixo entre mortals;
el dia que falti jo
moren homes i animals.

aire

És un pont de coloraines
fet per sobre la muntanya.
Cotxes ni carril no hi passen.
L’ha pintat un pintor sol
combinat amb gotes d’aigua.

arc de Sant Martí

Ja veis que no és sempre igual,
però té molts de colors,
a vegades és més llarg
i algun dia en surten dos.

arc de Sant Martí

Estudiant de vell i nou,
saps dir-me què fa quan plou?

cau aigua

Un llençol apedaçat,
punta d’agulla no hi ha tocat.

cel

Una cistella plena d’avellanes,
que de dia s’arrepleguen
i de nit s’escampen.

cel

Un llençol tan gran
que ningú no el pot plegar
i tantíssimes monedes
que no se poden comptar.

cel i les estrelles

Crus no se’n troba,
cuita no se’n menja.

cendra

Una cosa blanca blanca
que tot ho escampa.

claror

Neixo tan sols per morir
i no tinc cos ni ànima
i visc per deixar-me oir.

eco

Pica i no té bec,
vola i no té ales.

espurna de foc

Una coseta
molt menudeta,
entra a la cambra
i tot ho emplena.

flama

Fregant neix, i bufant creix,
i si el tapes és ben mort;
pot fer el mal amb escreix
destrossant a dret i a tort.

foc

Sóc negre i també sóc blanc,
ningú a mi em pot agafar,
s’ofega qui entre mi es fica;
vés si rumiant una mica
em podràs endevinar.

fum

A l’hivern, que és quan tinc vida,
ningú em vol a costat seu,
a l’estiu, que mort em quedo,
tothom va darrera meu.

gel

Jo sóc fill de l’aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.

gel

Per qualsevol lloc em veuen
tant si és l’hivern com l’estiu,
de dia sempre sóc mort
i de nit és quan sóc viu.

llum

Una cosa com una oliva
i no cap en cap botiga.

llum

Escupo, bramo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall,
i d’igual manera tracto
el rei com el seu vassall.

mar

Qui d’Amèrica a Espanya pot anar
sense reposar ni mai caminar?

mar

La mare brama contínuament,
i els fills són muts de naixement.

mar i els peixos

Em faig en lloc enlairat
sense que hagi tingut pare,
i conforme vaig morint
va naixent la meva mare.

neu

Les caputxes de n’Elionor
tapen les muntanyes,
però els rius no.

neu

Una cosa blanca, blanca,
que s’agafa i no s’aguanta.

neu

Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l’església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.

núvol

Un llençol apedaçat
que punta d’agulla no l’ha tocat.

núvol

Fent soroll van venir ahir,
fent soroll vénen avui,
i fent soroll tornaran
sempre amb els mateixos fums.

ones

Vingueren ahir,
han tornat avui,
i vindran demà
movent aldarull.

ones

¿Què és allò que espanta tant
que en fuig tothom a l’instant?

pluja

Tant si vols com si no vols
seguiré la meva via;
rabiaràs si vas tot sol;
el pagès de mi es refia.

pluja

Què cal per encendre el foc?

que estigui apagat

A veure si ho sabeu, què és el que us toca a la cara i no ho veieu?

vent

Passa per les carreteres
sense deixar mai roderes.

vent

Sempre vola com la fura;
sempre vola, mai s’atura.

vent

Vaig pel món movent esglai
i ningú no m’ha vist mai.

vent

Vola sense ales,
arrenca soques,
mata sens bales,
i tu no el toques.

vent

De quina classe hi ha més pedres a la mar?

xopes

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.