Els oficis

Qui són els que només
treballen quan volen?

aviadors

Quin és l’ofici que sempre
cansa una lletra?

cansalader

En alt lloc estic,
i sempre esperant
a qui sol·liciti
de la meva carn.

carnisser

Pujo i baixo cada dia,
sempre faig igual camí,
portant noves de mil menes,
sens cap interès per mi.
Hi ha noia que amb goig m’espera
per saber del seu amant.
Si no m’encertes encara
no sé què dir-te, noi gran.

carter

Faig de savi, de talòs,
faig de víduo i de promès,
faig de ric i de pagès.
Ploro i canto com si res.
Faig de tot i no sóc res.

comediant

No sóc home aristocràtic,
ni noble ni cavaller,
malgrat això puc romandre
cobert al davant del rei.

cotxer

Qui és qui menja a mercè
de les dents dels altres?

dentista

Em fan els paletes,
fusters, enginyers,
músics, arquitectes,
marins i barbers.

escala

Quan construeixen una casa,
què fan els paletes per Nadal (per-anar-a-dalt)?

escala

Quin és l’home al qual
totes les medicines fan viure?

farmacèutic

No té res, però li agrada
tenir tot el que no és seu,
és enginyós, llest, molt hàbil,
i s’amaga si algú el veu.

lladre

Quin és l’ofici que s’entreté a matar lletres?

matalasser

Un home més o menys savi,
que a casa a vegades ve,
i per dir-vos quatre coses
s’ho fa pagar molt rebé.

metge

Qui són els treballadors més il·lustrats?

taxistes (només acabar
una carrera n’emprenen en una altra)

Els obrers sense feina
en volen en singular;
amb feina i sense feina,
mai no en volen en plural.

treball

Bibliografia

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de

Anuncis