Les lletres i els nombres

Tot plegat no dic mai res, però si bé em divideixen i em comprenen i em coneixen faig savi aquell que no ho és.

abecedari

Tu que el nom de doctor et poses, saps com acaben les coses?

amb la lletra S

Què feia Nostre Senyor quan tenia dotze anys?

anava a fer els tretze

Cent i una lletra mil i una vocal a tots ens fa falta per a caminar.

cama

Un i dos i quatre la meitat de vint-i-quatre; vint-i-quatre i vint-i-cinc, dos i tres i quatre i vint.

cent (100)

Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus.

carta

Una colometa que és negra i és blanca, sense ales vola, sense llengua parla.

carta

Un i dos i quatre la meitat de vint-i-quatre; vint-i-quatre i vint-i-cinc, dos i tres i quatre i vint.

cent (100)

Neixo i moro al mateix dia, aconsello l’ignorant i faig un paper constant cada dia fent ma vida.

diari

No sóc persona ni bèstia, i amb tothom estic tractant, i sense boca ni llengua tot el dia estic xerrant.

diari

Tinc títol i no sóc noble, tinc marges i no sóc riu, sóc molt blanc i sóc molt negre, amb mi es plora i amb mi es riu.

diari

Quina és la lletra més fina.

ele-gant

Camp blanc, llavor negra, dos que s’ho miren, i una que sembra.

escriure

El camp és blanc, la llavor és negra, cinc són els bous menant la rella.

escriure

Cerca’m pels arbres i pels arbrets, per dintre els llibres¹ i els ganivets.

fulla

Soldats de marfil la guarden en una humida presó, i malgrat això, per ella es revoluciona el món.

llengua

Adam la porta al davant i Eva al darrera.

lletra A

Em veuràs al mig del mar, al darrera d’una dona, i al davant d’un ànec mut si rumies una estona.

lletra A

En el dia, si ho repares, una vegada em veuràs; dues en una setmana i en un mes no em trobaràs.

lletra A

És a la mar i no es banya. És a la llar i no es crema. És a l’aire i no vola. És al fang i no s’embruta.

lletra A

Sempre vaig eixancarrada amb el pagès i en el camp i em trobaràs en l’arada, treballant i treballant.

lletra A

Sóc en el mar i en la terra, en la muntanya i la plana, sóc en la guerra i en la pau, i en la terra americana.

lletra A

Sóc be i belar no sé.

lletra B

Sóc grossa com una fardassa, però m’agrada el bacallà, no sóc amiga del viatge però amb barca acostumo a anar.

lletra B

Digues tu, bona persona; què hi ha al mig de Barcelona?

lletra E

Sóc a Arenys, a Barcelona, a Grècia i a Sant Andreu; però ni a París ni a Roma encara que molt cerqueu ja sé que no em trobareu.

lletra E

Sóc al Cel, sóc a la Terra i a l’Infern. Què no seré que en la Pau no puc mai ser i sempre estic en la Guerra?

lletra E

A veure si ho endevines, t’ho diré clar i català: visc en un cap de finestra i sempre sec en un sofà.

lletra F

Faig i desfaig sense parar, i fent i desfent el que faig faig el que faig. Qui sóc encara no saps? Mira bé l’abecedari que allí m’hi trobaràs.

lletra F

Enmig de tot mig estic i en tot fi de fi jo em trobo, sempre vaig amb els civils i mai m’he vist en cap robo.

lletra I

Estic entre nit i dia tancada sempre en el pis, i sóc entremig de sis tota sola… amb companyia.

lletra I

Un palet molt plantadet que damunt la caboteta té un mosquitet.

lletra I

El que té en Joan i en Josep mai no ho tindrà l’Antonet.

lletra J

En tenen els polls, també les gallines, els capons no en tenen. Ves si ho endevines.

lletra LL

La veig durant la setmana i la veig dintre del mes, però no la veig en tot l’any. Sabries dir-me això què és?

lletra M

Què és el que es troba al començament del món i enmig d’un camp?

lletra M

Sóc al mig d’un cementiri i també dintre un convent, també em tenen els gitanos i vaig amb la gente bien.

lletra N

Per més que sóc a la glòria no estic amb Déu ni en el Cel, sempre al mig del foc em trobo i no he estat mai a l’infern.

lletra O

Sóc rodona com el món i al bell mig del món em trobo; no em cerquis ni en cel ni en terra que en l’univers mai no em trobo.

lletra O

Vull dir-te una cosa que no sap ningú: que sempre tinc jo i mai la tens tu.

lletra O

Jo acompanyo el pobre amb el ric mai no sóc, sóc enmig d’una capsa i al darrera d’un xop.

lletra P

Jo sóc de la processó el que vaig sempre al davant, però no et pensis per això que és que jo sóc el gegant.

lletra P

Semblo una serp i amb la serp sóc; si no ho saps, ets més ruc que un soc.

lletra S

Tu que et creus un savi, saps com acaben totes les coses?

lletra S

Davant de tu m’estic. En tot, dos voltes m’hi veuràs, i quasi sempre em trobaràs a la punta d’un escrit.

lletra T

Cerca’m a l’estiu si de cas em vols veur. També prop del riu em trobaràs sempre.

lletra U

El ruc sempre la duu a sobre està ficada al bagul. Jo no l’he tinguda mai però sempre la tens tu.

lletra U

Santa Eulàlia molt m’estima, però vaig amb Sant Xavier. M’agrada la xerinola però no el ball de carrer.

lletra X

Encar que mancat de branques, jo sóc l’arbre de la ciència per qui contempla amb conciència mes fulles negres i blanques.

llibre

M’ensenya un mestre que és molt astut; sempre amb mi xerra, i això que és mut.

llibre

M’obro i tanco i guardo a dins històries, consells i lliçons… Hi ha qui em guarda amb molt bons fins i qui em deixa pels racons.

llibre

No té arrel, branques ni soca, i ple de fulles2 està; de memòria en té ben poca qui no ho endevinarà.

llibre

Tapa sobre i tapa sota, moltes fulles3 i cap tany. Per molt batxiller que siguis no ho endevinaràs mai.

llibre

Té llom i no té espina. Sap molt i no parla. Té fulles i no és planta.

llibre

Tu que saps tant d’aritmètica i ets molt conegut de l’àlgebra, pots dir-me quin és el número que té tres xifres “romàniques”?

MIL

Quatre homes i dos dones jugant a dalt d’un terrat; volen fer el favor de dir-me què és el que fan?

mitja dotzena

Què fan sis pardalets en un arbre?

mitja dotzena

Què és això? Una cosa que tothom té, fins les pedres del carrer.

nom

Us dic que quatre fan sis, i sis són tres, és provat, i a fe que això és veritat com que dos i dos fan sis.

nombre de lletres de les paraules

Sóc un arbre, sóc església, i sóc home celebrat; molt figuro en geometria, encara no m’has trobat?

pi

Un pou negre, petitet, que d’idees està omplert.

tinter

Vet ací una cosa curiosa també, que per molts que n’hi hagi no serveix per re.

zeros a l’esquerra

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta.“Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.


¹ Confusió entre fulla de l’arbre i full de paper.

² Confusió entre fulla de l’arbre i full de paper.

³ Confusió entre fulla de l’arbre i full de paper.

Anuncis