Les persones i els personatges

Va néixer primer que el seu pare,
va mamar primer que la seva mare.
I assassinà la quarta part de la humanitat.

Caïm

Qui va matar la quarta part del món?

Caín

(el personatge bíblic)

No veu el que és
i si ho veiés
deixaria d’ésser el que és.

cec

El que jeu no sap si està bé,
i els que se’l miren sí.

difunt

¿Quin és el nom d’home que
invertint les síl·labes dóna el nom
d’un peix?

Fidel

L’apotecari i sa filla
i el metge i la seva dona,
varen menjar-se nou figues
i en toquen tres per personas.

la filla de l’apotecari era la dona del metge

Tinc dues mans i una o.
Endevina, què és això?

Mahoma

Al mar i a la terra
se’m venera el sant;
t’he dit ja qui era,
i encara no ho saps?

Maria

Talaret, malaret,
té cames i no es té dret.

mort

Tinc cames i no camino,

tinc boca i no menjo ni bec,
orelles tinc i no hi sento,
els ulls oberts i no hi veig.

mort

Una cosa com una rosa,
que té boca i no té dents
i acompanya els seus parents.

nadó

Déu no pot,
el Papa tampoc,
el rei molt poc,
i vós cada dia.

parlar amb un igual

Sempre un pa porto.
Porto la pau,
al darrera una
nota musical.
I el nom d’una dona
porto per total.

 Paula

Sóc un arbre, sóc església,
i sóc home celebrat;
molt figuro en geometria,
encara no m’has trobat?

pi

¿Què és allò que un pastor veu a la  muntanya i no ho pot veure el rei d’Espanya?

un igual seu

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.