Els vegetals

El pengim-penjoi penjava
i el pelut se la mirava
el pengim-penjoi caigué
i el pelut se l’endugué.

aglà, porc

Una senyoreta
que va al mercat,
la cueta verda
i el vestit morat.

albergínia

Quatre senyoretes
ballant dins un plat;
cotilleta verda
i vestit morat.

albergínies

Sóc planta que sols serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents però no mossego
i a qui menjant de mi abusa
li put l’alè al respirar.

all

Un arbret,
petit, baixet,
capçat de blanc,
vestit de verd.

all

Un ou amb perruca
què cosa és?

all

Al revés de l’home sóc,
ell es mou, jo estic parat,
ell té els peus baix, jo els tinc dalt,
ell té el cap dalt, jo el tinc baix.

arbre

Som de família valenta
i pel fred no ens espantem,
puix que a l’estiu ens vestim
i a l’hivern ens despullem.

arbre

Ens despullen quan el fred es viu
i ens vestim al començar l’estiu.

arbres de fulla anual

Mirat per l’indret
és un vegetal,
mirat al revés
sóc un mineral.

arròs

Sóc petita i rodoneta.
Ave em diuen de nom
i Llana és el meu cognom.

avellana

Som a milers els germans,
tots rossos com un fil d’or,
i tots plegats donem pa
a qui ens va llençar a tots.

 

blat

Verd com el julivert,
groc com el safrà,
fa ones i no és la mar.

blat

Verd em vaig criar,
ros em van tallar,
després em van moldre
i tu em vas menjar.

blat

Ve de l’hort i és planta bona,
i sa fulla ens fa profit;
si el seu nom dius a una persona,
no estarà gaire agraït.

bleda

Sentadet està don Panxo
sentadet en una penya,
de peus en té només que un,
de costelles més de trenta.

bolet

Què és una cosa
que té més de cent caps
i més de cent cames?

bosc

No sóc escarabat ni grill,
quasi sempre tinc deu fills
i, cosa estranya, tots són grills.

cabeça d’alls

Una planta hi ha a l’Empordà
que floreix sense granar.

canya

Collita més grossa
de res més es fa.

carabassa

Em cull qui m’estima,
em té l’estudiant,
em té el que neda,
em té l’hortolà.

carabassa

¿Què és allò
que quan és xic és masculí
i quan és gros és femení?

carabassó i la
carabassa

Verd al bosc,
negre a la plaça
i vermell a casa.

carbó

Des del Cel Nostre Senyor
crià una planta a la terra
que n’és peluda per dins
i per fora té costelles.

carxofa
(es)carxofa

Ben calentona t’agrade,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.

castanya

Tres vestits m’has de llevar,
abans d’arribar-me a la pell;
el primer, punxant-te els dits;
el segon, foc encenent;
i el tercer, que és la camisa,
amb un punt me l’hauràs tret.

castanya

Blanca sóc de naixement,
vaig vestida amb llacets verds,
quan em tallen a trossets,
faig plorar tota la gent.

ceba

Et faig plorar
a força de d’escapçar.

ceba

He estat criada en el camp
coberta de tels verdosos.
Aquell qui plora per mi
és el qui m’ha fet a trossos.

ceba

Cent donzelles en un camp
totes vestides de blanc.

cebes

Rodons i acabats en punxa,
fan molt bé a la humanitat;
per més que un bull els en falta,
no diuen cap disbarat.

cigrons

Don Galindai s’està al camp
amb deu mil homes al voltant;
tots porten barret vermell,
menys Galindai que és el més vell.

cirerer

Moltes dames al castell
totes vestint de vermell.

cireres

Si bé sóc de tots colors,
tothom diu que sóc clar;
em diuen vell i a mig any
mai no he pogut arribar.

clavell

Quina és la cosa que,
quan és petita,
té les orelles petites
i, quan és gran,
les té com un gegant.

col

No sóc escarabat ni grill
i, cosa estranya, els meus fills
tots són grills.

creïlla

Una cosa com una soga
que té dents com una lloba.

esbarzer

Una cosa que de mascle
es torna femella.

espàrrec /
esparreguera

Ones fa, mar no és,
té espines i no és peix.

espiga

Fruita negra,
fruita blanca;
si una és dolça,
també l’altra.
I sol ser-ne
més preuada
aquella que porta
quelcom d’una dama.

figa

Té espina i no és bacallà.
Porta corona i no és capellà.
Ase serà qui no ho endevinarà.

figa de moro

És verd i no és juvert,
és groc i no és aubercoc,
té corona i no és rei.

figa de pic

Ella m’allarga els seus braços
i jo pujo al damunt d’ella;
li arrenco l’ànima a trossos
i ella es queda satisfeta.

figuera

Quina planta és que fa
sa fruita primer que sa flor?

figuera d’indi

Cerca’m pels arbres
i pels arbrets,
per dins els llibres
i els ganivets.

fulla

Jo tot sol sóc molt petit;
amb un altre com jo som grans,
continuant com abans.
Endevina’m, eixerit.

gra

Tothom em diu que sóc mona
i això que grogueta estic,
i de ma sang s’aprofiten
la gent, per certs requisits.

llimona

Sóc etern, mai em faig vell,
l’home de talent em cerca;
faig honor a la cassola
i també en faig a Minerva.

llorer

A l’hort es cria,
a l’hort es fa
i porta gorra
de capellà.

magrana

Fortalesa de soldats
que no tenen cap ni peus
però tots ben col·locats
i tots vestits de vermell.

magrana

Té ossos i no té carn.
Porta corona i no és capellà.

magrana

Rodó, rodonet,
de fora verdet,
de dintre molt dolç
i ple de pinyols.

meló

Ben blanca vaig a la vida,
verda em torno de seguida,
roja sóc quan ja no creixo,
negra quan aquest món deixo.

móra

Neix a l’hort.
Creix a l’hort
i se’l menja
el nostre porc.

nap

Cap fuster ha fet tan ben feta
una capsa tan petiteta.

nou

És una capseta
xica, rodoneta,
plena de muntanyes
bones per menjar.
Si no m’endevines,
vés-ho a preguntar.

nou

Sóc una capseta
requincalladeta,
cap mestre fuster
no em sabria fer.

nou

Amb tres lletres formaràs
una cosa d’aliment,
d’un color molt transparent
que per sopar n’usaràs.

oli

Blanca de naixement,
verda d’inclinació
i ara per mala sort
sóc més negra que el carbó.

oliva

Quina planta és aquella que sols tocant-la saps quina planta és?

ortiga

Un gegant
amb les castanyes penjant.

palmera

De palla vaig abrigada,
porto a dintre perles fines
que a tot arreu són buscades
per donar a les gallines.

panotxa

Una velleta
molt arrugadeta
que en el cul
té una estaqueta.

pansa

Una velleta
tota arrugadeta
que porta cueta.

pansa

Som cegues de naixement.
Tenim ulls i no hi veiem.

patates

Neix ben verd i mor ben roig,
i és més buit que el cap d’un boig.

pebrot

Dolça, groguenca i verdosa
a tothom li fa profit.
No endevines què és la cosa?
Espera’t… que ja t’ho he dit.

pera

Verd per fora,
blanc per dins;
si vols que t’ho diga,
espera ací.

pera (és pera)

El pare és gran,
la mare és xica,
els fills són negres,
els néts són blancs.

pi

Cent cavallers blancs,
cadascú una cel·la,
estan ben tancats
dins la fortalesa;
cent cavallers blancs,
amb cuirassa negra.

pinya / pinyons

És un canari molt groc,
que no canta gens ni poc.

plàtan

Sóc plata i plata no so.
Ben clar t’he dit qui sóc jo.

plàtan

Jo començo tenint por,
i encara que tingui mà,
em treuen la pell, se’m mengen,
i jo mai no puc protestar.

poma

El pengill penjoll penjava,
el pelut se la mirava,
el pengill penjoll caigué
i el pelut se l’endugué.

porc i la gla

Tothom em diu pres i sec,
i així que l’estiu arriba
en moltes cases, per postres,
se’m mengen amb alegria.

préssec

Endevina, endevineta:
quin és negre,
quin és blanc,
qui en té un pam,
qui no en té tant.

raïm

Me’n vaig a la plaça,
me’n compro un pam,
me’n menjo un pam
i en llenço un pam.

raïm

Tinc el vestit verd,
la cara vermella,
i domino el camp
amb el meu ull negre.

rosella

Porto el barret ben rodó,
la cara vermella té,
el busquen per la tardor
amb cistella i un bastó.

rovelló

La pilota va per terra,
la cullen i va de mà en mà,
i el pilotaire que hi juga
és per poder-hi menjar.

síndria

Per fora duc vestit verd,
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu.

síndria

Mirat per l’indret
sóc un mineral,
mirant-me al revés
sóc un vegetal.

sorra/arròs

Cent cinquanta
dalt d’una branca,
tots d’un color,
menys el governador.

taronger

Quasi sempre tinc deu fills,
i, és estrany,
tots ells són grills.

taronja

Verd per fora
i vermei i negre per dins.

xíndria

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.


[1] En mallorquí es pronuncia ai, o sia igual que la interjecció de dolor a la qual al·ludeix la primera part de l’endevinalla.

[2] Es refereix a quan el blat és encara al camp.

[3] l’Empordà, regió molt pantanosa, antigament estava tot poblat de grans canyars.

[4] Confusió entre full de paper i fulla d’arbre.

[5] Al·lusió de l’esglesia del Pi (?) i a algun personatge de cognom Pi.