Diversos

Em veuràs mirant la lluna
i llegint aquest paper,
em veuràs mirant-te un duro
i bevent-te un got de llet.

blanc

Ni es veu ni es sent,
però es deixa sentir.

bufa

Sóc prima i alta, dono per menjar;
els nusos que tinc no estrenyen mai,
sovint em veig a dins la mar.

canya de pescar

Verd em van criar al camp,
de negre vaig fer l’ofici,
i ara em vesteixen de blanc
per enviar-me al suplici.

cigarret de paper

La llum és la meva mare
i sóc fill de la foscor,
un francès va ser mon pare
i ma pàtria és tot el món.

cine

Pot ser rodó
i no ho pot ser;
com més se’n treu
més gran és.

clot

Sens mi l’home no viuria;
jo sóc qui li donc caliu,
i tant de nit com de dia
sempre surto del meu niu.

diner

Sense mi l’home no viu
i sóc la seva alegria
i tant de nit com de dia,
entro i surto del meu niu.

diner

En què li sembla el penell del campanar a l’ou?

en que els dos tenen rovell

En fa els paletes,
fusters i enginyers,
músics i arquitectes,
marins i barbers.

escales

De tot Barcelona,
sóc el més elevat.
Jo no bec ni menjo
ni mai enlloc vaig.
Al mateix lloc sempre
a mi em trobareu.
Jo no hi veig, encara
que tothom em veu.

estàtua de Colom

Una cosa llarga com un pi
que ens dóna llum a la nit.

fanal

Què serà que quan més n’hi lleven de ses voreres més gros es fa?

forat

Un home que té tres duros, en perd dos.
Què té en la butxaca?

forat

De què omplirem un càntir perquè pesi menys que buit?

forats

Què serà que com més n’hi ha
menys pes fa?

forats

Tinc home i no sóc casada,
tinc cames i no camino,
i encara que no em pentino
sempre vaig ben pentinada.

geganta

L’ambició és qui em va engendrar
i sols el crim regna en mi;
cel ni terra he respectat,
i mig món he destruït.

guerra

En té l’home, en té la dona
i en tenen els animals;
els infants de llet em criden;
sóc de paper i de carn.

Perquè pugui viatjar
han de donar-li la mà.

maleta

Sol anar amb els qui van lluny
i els obliga a cloure el puny.

maleta

No he estat mai a Menorca,
i en canvi sóc de Maó;
tinc el cos dur com la pedra
i vaig néixer enmig del foc.

maó

Em diuen mis i sóc home,
i tots em tracten de tu.

misto

Tothom en té,
fins les pedres del carrer.

nom

Uns el tenen llarg,
altres més petit,
i el Papa en té
i no el fa servir.

nom

Què aplegaràs més amb el nas
que amb el cabàs?

olor o la pudor

Em fan els arbres i no sóc fruit,
fulla, ni soca, ni arrel, ni suc.

ombra

Endevina, endevinalla
què fa l’ase a la muntanya?

ombra

M’escurço, m’allargo,
m’eixamplo, m’estrenyo,
créixer cada dia
ho acostumo a fer,
no sóc cap persona
ni tampoc cap bèstia,
ni sóc cap objecte:
vejam què pot ser?

ombra

Passe pel foc i no em creme,
passe pel riu i no em banye.

ombra

Per més que em vinguis darrera
mai no em podràs atrapar,
i quan vulguis retirar-te
sempre t’hauré d’empaitar.

ombra

Primer de tot, què fa el gall quan li toca el sol?

ombra

Una veritat que no enganya:
Què fa el Rei a la muntanya?

ombra

Un home molt alt i gros,
que no té cara ni os.

paller

Si cau a terra
no s’estrella,
i si cau a l’aigua
s’estavella.

paper

Sóc blanc i de tots colors;
vaig afeitat i duc barba;
si estic moll m’han de llençar,
i no em poden fer sense aigua.

paper

Fi de dalt, raspós de baix.

paper de vidre

Cap pelut i cap pelat,
es posa eixut i es treu mullat.

pinzell

Què és allò tan pelut
que tot ho deixa brut?

pinzell

Tinc el cor negre, molt negre;
sempre vaig de boca en boca;
el que menjo no paeixo…
i sóc filla d’una soca.

pipa

Faig la feina que fa un barco,
però m’estic sempre quiet.
Tinc les seies arquejades
i tinc ulls, però no hi veig.

pont

Què és això?
Una cosa que s’aplega més amb el nas
que amb lo cabàs.

pudor

Una caixa parladora
que es passa el dia xerrant.
Una caixa cantadora
que es passa el dia cantant,
donant música a tota hora
i molts cops atabalant.

ràdio

Qui es va menjar el gall de la passió?

rovell (es tracta del penell de l’església)

Què trobaràs
que si l’anomenes
el trencaràs?

silenci

Sóc una cosa impalpable,
no faig soroll de cap mena,
arreu sóc molt poc estable
i em trenca qui m’anomena.

silenci

Com més regna la quietut
més se sent mon respirar
tot el món em coneix prou
però ningú m’ha vist mai.

soroll

Jo sóc molt desgraciada,
puix que així que sóc nascuda
em treu la gent endreçada,
sols em deixa la més bruta.

taca

Te la dic i no m’entens,
te la dic i no em comprens.

tela

Te la dic i no m’entens,
te la diré i no m’entendràs,
i per més que te la digui
no crec que em comprenguis pas.

tela

Bibliografia

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.