El món del temps cronològic

Anomena cinc dies de la setmana sense que comencin per “di”.

abans d’ahir, ahir, avui, demà, demà passat

No tinc cos, però tinc cap,
dotze braços que m’hi neixen
i més de cinquanta branques
plenes de fulla em mantenen.

any

Un arbre que té dotze branques
cada branca quatre branquillons
cada branquilló set brotets
i cada brotet és batejadet.

any (mesos, setmanes, dies, hores)

Un arbre amb dotze branques,
cada branca un niu compon,
cada niu té set ocells
i cada ocell el seu nom.

any, els mesos i els dies de la setmana

Només tinc un any de vida
i, com més temps va passant,
encara que sembli mentida,
més petit em vaig quedant.

calendari

Sé del cert quan tinc de néixer
i quan em tinc de morir,
la meva vida és molt curta
i la fan llarga els meus fills.

calendari

Jo sóc un jove lluït
que vesteixo raigs de sol,
qui amb mi no troba consol
s’ha d’aconsolar de nit.

dia

Neix, creix i mor en un dia
apa, rumia, rumia.

dia

Són germans i, cosa rara,
l’un és fill i l’altre pare.

dia i la nit

Set germans ben avinguts,
Sis d’ells són treballadors,
cap passa davant de l’altre
i al setè li fan honors.

dies de la
setmana

És fàcil d’endevinar.
Diu: menja!
i està fet per descansar.

diumenge

Dotze senyoretes en un mirador
totes tenen mitges i sabates no.

hores

Sóc fill d’un vell mil·lenari
i tinc onze germans més,
si busques al calendari
m’hi veuràs estiu i hivern.

mes

Som dos germanetes
llargues i primetes,
i donar voltetes
es nostra missió;
però la grandeta
va més de presseta
i passem horetes
sens fred ni calor.

minuteres

Dona trista, reposada
que va vestida de dol.
Dels dolents és estimada,
i marxa quan surt el sol.

nit

Una cosa negra negra
que tot ho arreplega.

nit

Passe la vida pegant voltes,
caminant a poc a poc,
i, per més que camine,
sempre estic al mateix lloc.

rellotge

Passo la vida fent voltes,
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc.

rellotge

Qui és aquest
que de caminar mai no para
i sempre està quiet?

rellotge

Voltes i més voltes pegue
i, per més que camege,
no em moc ni em marege.

rellotge

Tot el dia faig ganyotes
posat al sol i serena,
i la punta del meu nas
tota la gent governa.

rellotge de sol

Un arbre que té set branques;
cada branca té el seu niu
i cada niu té el seu nom…
Vejam si saps com es diu.

setmana

A qui maten sense fer-li mal?

temps

Per davant sóc viu,
per darrera sóc mort.

temps

Vaig seguint el meu camí
sempre enllà… molt més enllà,
i es van morint tots aquells
que em mi volen caminar.

temps

Què va passar a València el dia 13 d’agost de l’any 1475, de les quatre a les cinc de la vesprada?

una hora

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

 

 

Anuncis