El món dels jocs i les joguines

Sense capa no puc ballar
i per ballar me l’han de llevar,
sense capa no ballaria
i amb capa no puc ballar.

baldufa

No tinc mans, ni cap ni peus,
sóc rodona i petitona.
Corro damunt d’un camp verd
i com més bastó se’m dóna
més hi ha qui guanya o qui perd.

bola de billar

Visc molt poc. Moro si em toquen.
Sóc transparent i rodona,
camino sens ser persona,
i em fan sense tocar-me.

bombolla de sabó

Era el néixer molt blanqueta,
després em varen pintar;
amb mi hi han fet sort molts homes,
i altres s’hi han arruïnat.

cartes de jugar

Quin animal és aquell
de color blau i vermell,
que així que sent a tocar
comença a giravoltar,
sense parar gens ni mica
mentre toca la musica,
i res vol saber amb els grans,
preferint tractar amb infants.

cavallets

Sóc blanc i sóc negre,
de taques vaig ple.
Amb mi molts hi juguen,
music sóc també,
i un do tinc amb mi
que no te’l diré.

dòmino

Entre reis i cavallers,
s’hi estableix una gran guerra,
i viuen contents i amics
mentre uns contra altres breguen.

joc d’escacs

Què és allò que s’escapça i no mor?

joc de cartes

Sobre la taula m’han posat,
m’han partit per la meitat
i ningú se m’ha menjat.

joc de cartes

Tinc ulls i no m’hi veig gens,
tinc peus i gens no camino,
tinc boca i no menjo mai,
tinc cabells i no em pentino.
Vesteixo com les persones,
també tinc una pell fina,
i en les cases que jo estic
sols serveixo per joguina.

 

 

 

 

 

nina

Dius que sóc net?
Potser sí: el que sé
és que faig patir.
Sóc gran amic dels infants
i no faig gaire goig als grans.

patinet

Petita i gran sóc rodona,
sóc de pell i sóc de goma,
sóc de carn i sóc de roba
i dono bon gust a l’olla.

pilota

Salto, baixo, vaig i vinc,
salto i corro sens parar,
tothom qui m’estima em pega
i el qui em pega es qui em fa mal.

pilota

Per a ballar em posen la capa,
per a ballar me l’han de llevar.
Jo no balle sense la capa
i amb la capa no puc ballar.

trompa

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

                                                                 

 

Anuncis