El vestuari i els complements

Si sóc suc em beuen,
si sóc roba em porten,
si sóc ball em ballen,
si sóc dona em volen.

americana

Sóc un líquid per a beure;
roba sóc i abrigo l’home,
i si dos lletres vols treure
sóc nació de molta força.

americana

Per complaure el matrimoni
jo sóc feta expressament
i tots els nuvis la posen
a la seva núvia
el dia del casament.

anell

Molt semblant a una cassola,
li veus ales i no vola.

barret

Molt semblant a una cassola,
té ales però no vola.

barret

Tinc pèl i no sóc cap bèstia,
tinc ales i no sóc ocell.

barret

És parent de l’orinal,
però ell pica molt més alt.

barret de copa

Una cosa que no és barra
i no és tina,
i té barra i té tina.

barretina

Em pesa perquè no em pesa,
si em pesés no em pesaria;
i ara que no em pesa gens
tinc pesar de cada dia.

bossa

De dia, trota que trota
i, de nit, obre la bocota.

bota

Endevina, endevineta,
què té el rei a la bragueta?

botó

A una part
tinc un forat,
un pam de carn
s’hi ha ficat.

butxaca

Al costat
tinc un forat;
cinc que es mouen
s’hi han ficat.

butxaca

Sóc de cotó, i de seda,
sóc de llana i sóc de fil,
vaig amb dones, vaig amb homes,
vaig en cotxe i en carril.

camisa

Té braços, coll i punys,
i no té mans, cap ni ulls.

camisa

Tinc braços i no sóc persona,
tinc coll, més no cap ni ulls;
no tinc mans, i si volia,
et puc donar un cop de puny.

camisa

Gran com una cassola,
té ales i no vola.

capell

Tinc copa i no és per a beure,
tinc ales i no és per a volar.

capell

Tinc cor i no sóc persona,
porto bata i no sóc dona;
i l’home, per ser elegant,
m’ha de portar sempre al davant.

corbata

Sóc serpeta,
corro lleugereta,
tancant la jaqueta,
també la bragueta.

cremallera

D’on gasta el rei les sabates?

de la sola

En què s’assemblen un paraigües i la ploma d’escriure?

en que quan s’han de fer servir es mullen

En què s’assembla un riu a una peça de roba?

en que té vores

Em crio al bosc,
i del bosc passo a la casa.
Quan després me’n torno al bosc
al cos du la carn cristiana.

esclops

On n’hi ha cinc,
en fique cinc
i en trac cinc
i en queden cinc.

guant

Jo porto cinc camarades
dintre meu empresonats,
i tot i sent ben tancats
donarien plantofades.

guants

Una senyora va al mercat:
– Posi-me’n un,
posi-me’n dos,
posi-me’n tres,
posi-me’n quatre,
posi-me’n cinc.
No me’n posis més
que prou en tinc.

guants

Hi sóc tota i no hi sóc tota,
car només sóc la meitat.
Sóc de fil cotó o seda.
Que no ho endevinaràs?

mitja

No sé si ho endevinaràs.
Quina cosa és aquella
on tots fiquem el nas?

mocador

Si quan plogués sortia,
el qui amb mi aniria
per ximple passaria.

ombrel·la

Una cosa que,
en entrar, fa mal
i, en eixir, fa bé.

orellal

Té cames i no camina,
i, per poder caminar,
necessita tan sols cames…
Ves si ho pots endevinar.

pantalons

Té cames i no camina,
que per tal de caminar,
necessita tan sols cames.
Ves si ho pots endevinar.

pantalons

A veure qui ho endevina,
per què el senyor duu barret,
i porta gorra el vailet
i el pagès duu barretina.

per tapar-se el cap

Plora, de jove, i riu, de vella;
no és casada i té parella.

sabata

Dues germanetes
molt igualadetes,
quan són velletes
obren les boquetes.

sabates

Tothom diu que jo sóc vella,
i a tothom els dic que sí,
però em cerquen les donzelles
perquè les faci lluir.

sivella

Dues vidrieres bessones,
que guarden l’aparador.
De fora res es veu dintre,
de dintre a fora, es veu tot.

ulleres

Només navego a l’estiu
i per mi tothom reviu.

ventall

 

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

 

 

Anuncis