Endevinalles aritmètiques per jugar amb els nombres
|
[1] |
|
a la perera hi havia tres peres[2] |
|
cana[3] |
|
cent[4] |
|
dos-cents cinquata-sis |
|
el vol estava format per trenta-sis coloms |
|
la mateixa pregunta ja diu: cinquanta-cinc |
|
M I L |
|
mil dues-centes trenta-dues ungles[5] |
|
mitja dotzena[6] |
|
mitja dotzena |
|
no es pot saber[7] |
|
nombre de lletres de les paraules |
|
quatre gats |
|
quatre milions de potes[8] |
|
un bec i dues potes perquè els murriacs o rata-pinyades no tenen ni bec ni potes[9] |
|
un: dues lletres dos: tres lletres tres: quatre lletres etc.[10] |
|
vuit gats i vuit gossos; perquè exactament davant de cada angle corresponia un altre angle i així mateix a cada costat també en corresponia un altre; i al costat de cada gat i de cada gos corresponien els altres dos que defensaven als angles d’enfront i els laterals |
|
zeros a l’esquerra |
Bibliografia
Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. “Biblioteca Perenne”.
Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.
Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.
Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.
[1] Es refereix al nombre de lletres de cada paraula.
[2] N’ha menjada una, n’ha collida una i n’ha deixada una altra; com que totes les accions que ha fet han estat sols amb una pera, ni ha menjat peres, ni ha collit peres, ni ha deixat peres.
[3] Juga amb el valor de les consonants C (cent) i M (mil) en la numeració romana.
[4] Cal dir-se molt de pressa per no donar lloc que el qui escolta tingui temps de comptar per bon calculista que sigui.
[5] Cal remarcar que els gatons, per la seva condició d’infants, encara no tenen ungles, i que els gats no en tenen vuit com la generalitat dels quadrúpedes, sinó divuit, puix que tenen un dit de les potes davanteres atrofiat i sense ungla. El nombre de gats grossos és de seixanta-quatre, que fan un total de mil cent cinquanta-dues ungles, més les vuitanta ungles de les quatre dones, sumen en conjunt mil dues-centes trenta-dues ungles.
[6] Al llibre, l’autora especifica les referències d’on ha tret les endevinalles.
[7] Enigma enganyall, perquè hom no diu el nombre de bigues de la casa.
[8] Sols cal tenir en compte el nombre de les someres i els seus pollins, puix que l’anumeració dels sarrons i guarniments és sols per a embolicar. Les bèsties fan un total d’un milió, qua a quatre potes cada una fan un total de quatre milions de potes.
[9] Aquesta solució és equívoca; la rata-pinyada, malgrat tenir la facultat de volar, no és una au; és un mamífer i per tant no té bec; en canvi, té dues potes encara que atrofiades i impotents perquè no se’n serveixen per a caminar, puix que només vola. Lògicament, doncs, caldria comptar les potes dels murriacs.
[10] Es refereix al nombre de lletres de cada paraula.