Endevinalles aritmètiques per jugar amb els nombres

Tu que estudies llatí
i tot ho vols sapiguer,
veies si logres saber
que ni tres són menys de quatre
ni dos són menys de tres.

[1]

Pujo dalt de la perera
per menjar peres;
quan sóc a dalt
en menjo, en cullo i en deixo,
i quan sóc a baix
ni he menjat peres,
ni he collit peres,
ni he deixat peres,
Com és això?

a la perera hi havia tres peres[2]

Cent i una lletra
mil i una vocal
a tots ens fa falta
per a caminar.

cana[3]

Un i dos i tres i quatre,
la meitat de vint-i-quatre,
vint-i-quatre i vint-i-cinc,
dos i tres i quatre i vint.

cent[4]

Quatre dones van al Prat,
cada dona amb quatre sacs,
cada sac hi ha quatre gats,
cada gat quatre gatons;
endevina quants gats són.

dos-cents cinquata-sis

(Un falcó veié passar un vol de coloms, i en to burleta els digué:)
– Adéu-siau, ramat de cent.
(El rei dels coloms d’aquell vol li contestà:)
– Els que som
i els que som
i la meitat dels que som
i també sa quarta part,
amb vostè, senyor animal,
faríem els cent cabals.

el vol estava format per trenta-sis coloms

Cinc i cinc i cinc,
dobre i dobre cinc;
cinc i cinc i cinc,
i cinc, cinquanta-cinc.
Quants fan?

la mateixa pregunta ja diu: cinquanta-cinc

Tu que saps tant d’aritmètica
i ets molt conegut de l’àlgebra,
pots dir-me quin és el número
que té tres xifres “romàniques”?

M I L

Quatre dones van al Prat,
cada dona amb quatre sacs,
cada sac hi ha quatre gats,
cada gat quatre gatons;
tots junts quantes ungles són?

mil dues-centes trenta-dues ungles[5]

Quatre homes i dos dones
jugant a dalt d’un terrat;
volen fer el favor de dir-me
què és el que fan?

mitja dotzena[6]

Què fan sis pardalets en un arbre?

mitja dotzena

Una casa amb bigues,
cada biga cent gallines,
cada gallina cent pollets;
entre becs i entre ungles
quants fan entre tots?

no es pot saber[7]

Us dic que quatre fan sis,
i sis són tres, és provat,
i a fe que això és veritat
com que dos i dos fan sis.

nombre de lletres de les paraules

Quatre gats dins una sala,
cada gat en mira tres.
Quanta gateria és?
Quatre gats

quatre gats

Cent eres
amb cent someres,
cent pollins
cada somera,
cent sarrons,
cent cabestres
amb cent guarniments
daurats, tots ben
encascavellats,
amb cent cascavells cada un;
quantes potes tots plegats?

quatre milions de potes[8]

Cent murriacs i un colom,
quantes potes i quants becs són?

un bec i dues potes perquè els murriacs o rata-pinyades no tenen ni bec ni potes[9]

Un són dos,
dos són tres,
tres són quatre,
quatre són sis,
sis són tres
i cinc són quatre.

un: dues lletres
dos: tres lletres
tres: quatre lletres
etc.[10]

Un general sense cap soldat havia de defensar una torre vuitavada contra una força de més d’un miler de moros. Com que comptava amb molts gats i gossos els féu servir de soldats. A cada un dels vuit angles de la torre hi posà un gat i un gos, davant de cada gat i de cada gos un altre gat i un altre gos i a cada costat de cada gat i de cada gos un altre gat i un altre gos. Quants gats i quants gossos va necessitar per a defensar la torre?

vuit gats i vuit gossos; perquè exactament davant de cada angle corresponia un altre angle i així mateix a cada costat també en corresponia un altre; i al costat de cada gat i de cada gos corresponien els altres dos que defensaven als angles d’enfront i els laterals

Vet ací una cosa
curiosa també,
que per molts que n’hi hagi
no serveix per re.

zeros a l’esquerra

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.
Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.
Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.
Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

[1] Es refereix al nombre de lletres de cada paraula.
[2] N’ha menjada una, n’ha collida una i n’ha deixada una altra; com que totes les accions que ha fet han estat sols amb una pera, ni ha menjat peres, ni ha collit peres, ni ha deixat peres.
[3] Juga amb el valor de les consonants C (cent) i M (mil) en la numeració romana.
[4] Cal dir-se molt de pressa per no donar lloc que el qui escolta tingui temps de comptar per bon calculista que sigui.
[5] Cal remarcar que els gatons, per la seva condició d’infants, encara no tenen ungles, i que els gats no en tenen vuit com la generalitat dels quadrúpedes, sinó divuit, puix que tenen un dit de les potes davanteres atrofiat i sense ungla. El nombre de gats grossos és de seixanta-quatre, que fan un total de mil cent cinquanta-dues ungles, més les vuitanta ungles de les quatre dones, sumen en conjunt mil dues-centes trenta-dues ungles.
[6] Al llibre, l’autora especifica les referències d’on ha tret les endevinalles.
[7] Enigma enganyall, perquè hom no diu el nombre de bigues de la casa.
[8] Sols cal tenir en compte el nombre de les someres i els seus pollins, puix que l’anumeració dels sarrons i guarniments és sols per a embolicar. Les bèsties fan un total d’un milió, qua a quatre potes cada una fan un total de quatre milions de potes.
[9] Aquesta solució és equívoca; la rata-pinyada, malgrat tenir la facultat de volar, no és una au; és un mamífer i per tant no té bec; en canvi, té dues potes encara que atrofiades i impotents perquè no se’n serveixen per a caminar, puix que només vola. Lògicament, doncs, caldria comptar les potes dels murriacs.
[10] Es refereix al nombre de lletres de cada paraula.

Anuncis