Grècia

Plató

…es diu que un home que no és home, veient i no veient un ocell que no és ocell, dalt d’un arbre que no és arbre, li tira i no li tira amb una pedra que no és pedra…

Un eunuc borni, veu un ratpenat dalt d’un saüc, li tira una pedra tosca i falla el cop.

L’enigme de l’Esfinx

L’Esfinx posava aquest enigma als que passaven prop de Tebes:

Hi ha a la terra un ésser de dos peus i un  altre de quatre peus que tenen el mateix nom, i també de tres peus, perquè és l’únic, entre totes les coses i éssers que es belluguen per terra, per aire o per mar, que canvia de forma. Quan camina sobre el nombre més gran de peus és quan va menys ràpid.

L’home

Homer

Plutarc diu que Homer va morir de frustració quan no va ser capaç de resoldre un enigma que li van proposar uns pescadors.

Els que no agafàrem van ser perduts els que no vàrem agafar, els tenim.

La vermina (En algunes fonts es parla de les puces i dels polls)

Licòfron de Calcis

Un tret característic de la poesía licofronea, al qual ja hem al·ludit suara, és el recurs de l’endevinalla, amb una tradició que es remunta als Set Savis i amb tant d’exemples en els technopaígnia i en els epigrames hel·lenístics.

Eumetis o Cleobulina de Lindos

Un poc més endavant (148 c-e), el metge Cleodor comenta que la filla de Cleòbul proposa innocentment els seus enigmes a les dones “mentre juga i trena, com les altres, cintes i barrioles”. Tot i que Eumetis ho sent, no respon per pudor, reacció típica de les dones gregues. La formulació de frases enigmàtiques constitueix per a ella, com per a les heroïnes del teatre tràgic, l’única via de transmissió del seu saber. Si bé sabem per les conservades en la Col·lecció Teognídea que les endevinalles foren un divertiment social masculí, que es practicava en el banquet, potser les dones conreaven aquest subgènere poètic fora del banquet; (…)

He vist un home que soldava bronze amb foc sobre un home tan estretament com per fer- se d’una mateixa sang.

La ventosa

He vist un home que robava i ensarronava amb violència, i fer això per la força és el més just.

El combat

Un ase mort em colpia les orelles amb una pota cornuda.

La flauta frígia

Cleòbul de Lindos

Atribuït a Cleòbul, pare de Cleobulina i un dels 7 savis de Grècia.

Un és el pare, dotze els fills.
Cada un d’ells té dues vegades trenta filles,
de rostre altern.
Unes es deixen veure blanques,
altres negres.

Totes son immortals,
i totes es consumeixen

L’any

Deipnosophistae

Diòtim (Diotimus, Διότιμος), compilador d’endevinalles del s. III, és un dels escriptors esmentat a l’obra d’Ateneu de Naucratis Deipnosophistae. Aquest és l’episodi que dóna lloc a l’enigma sobre la móra:

Recerca de Glauc, fill de Minos, rei de Grècia

El noi anava darrera un ratolí, va caure dins un receptacle de mel i morí. Minos consultà els endevinadors i aquests li digueren que qui pogués endevinar el significat d’aquest enigma faria que el nen tornés a la vida.

En els camps pasturava un vedell, el cos del qual canviava de color tres vegades al dia. Primer era blanc, després vermell, i finalment negre.

La móra

Anuncis