La llar i el seu entorn

Tinc cap, ull i cos,
i no tinc ni carn ni os.

agulla

Quina és aquella bestioleta
que a cada pas deixa un tros de cueta?

agulla de cosir

Tinc el cap molt petitet,
un sol peu que en punta acaba,
el meu cos és llarg i prim;
no m’endevines encara?

agulla de cap

Quatre soldats
van de patrulla,
quan un es vesteix
l’altre es despulla.

agulla de fer
mitja

Jo presideixo la taula
amb presidents al voltant;
l’un em pren i l’altre em deixa
i em quedo sense casar.

ampolla de vi

Un tintín amb dos tintals
i un cravín amb dos cravals.

balança

Sóc un balcó, escala i terrat,
sóc de pedra, fusta i ferro.
Crec, lector, que si no m’erro
ja m’hauràs endevinat.

barana

Per fer-me servir em trepitgen
i quan dic que són pesats
els grassos molt em critiquen
i els prims queden astorats.

bàscula

Està gras com un garrí
i té un ull que plora vi.

bóta

Tinc la figura d’un porc,
amb un ull que arrenca en plor.

bóta

Una vaca morena que pixa pel cul
i beu per l’esquena.

bóta

Què és el que pesa més del món
i que ningú pot aguantar amb la mà
per petit que sigui?

brasa (de foc)

No sóc mascle ni femella
i, per fer-me treballar,
m’agafen per les orelles.

cabàs

Cul per cul,
esquena per esquena.

cadira

Té potes i no camina,
i ens lleva la fatiga.

cadira

Tenc una esquena,
tenc quatre cames
i quan me qualquen
estic parada.

cadira

Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

càntir

Teleret, maleret
no té cames
i es té dret.

càntir

Quantes gotes d’aigua caben en un got ple?

cap

De cap, en tinc.
De potes, no.
No sóc persona,
bèstia tampoc.
De moltes coses
sóc guardador.
Em fan de fusta,
fins de cartró,
d’or i de plata,
de ferro i tot.
Si un xic rumies
sabràs qui sóc.

capsa

Tinc una finestreta,
també una porteta;
damunt la teulada
també un fumeral.

casa

Tres que en van,
tres que en vénen,
tres que en la paret es tenen,
tres que en baixen,
tres que en pesquen,
tres que en pugen l’aigua fresca.

catúfols

Tinc un cel vora el terrat
voltat sempre de parets,
i a voltes estant tancat
em diuen que estic obert.

celobert

Tant de dia com de nit
sempre em trobaràs al llit;
ja cal que m’amoixis bé,
que haig de ser el teu conseller.

coixí

A l’esquena hi duc punxetes
però, no sóc eriçó,
i tinc idees tan dures
que em sortiran serradures
si em burxen amb un punxó.

coixinet d’agulles

Sóc un objecte especial:
prim de baix i ample de dalt.
M’aguanto dret amb un sol peu
i em besa tot el que em beu.

copa

Tinc cor i no sóc persona,
sóc ric, puix que tinc un ral,
i guardo cosa ben bona
en mig de palla i fanal.

corral

Encara que jo tinc cor
no sóc persona ni bèstia,
i fent fred o fent calor
sempre m’estic a la fresca.

cortina

Tinc fons i no sóc mar,
nanses sense ser cap olla,
rodó sense ser cubell,
forats sense ser garbell.

cove

Té cua i no la remena
i no és animal de mena.

cullera

Se’m marca al cos la verola
i no he estat pas mai malalt,
per treballar necessito
que m’entri al cos molta carn.

didal

Una cosa gravadeta
tota plena de carneta.

didal

Vinc al món per treballar,
i ho faig amb tan negra pena
que sempre em piquen l’esquena
i jo mai em puc queixar.

didal

Tinc els ulls dintre la boca,
no menjo i bec a desdir,
tot quan a ma boca em fiquen
pel nas em torna a sortir.
Estic sempre a la taverna
si en cercar-m’hi tens afany;
molts em diuen que sóc llei
però ma llei és un engany.

embut

Aquell que amb mi puja
baixa amb mi després,
ja que no sóc feta
per a fer res més.

escala

Quan construeixen una casa,
què fan els paletes per Nadal (per-anar-a-dalt)?

escala

Em fan els paletes,
fusters, enginyers,
músics, arquitectes,
marins i barbers.

escales

Culejant, culejant vaig néixer.
Culejant, culejant moriré.
i quan seré dins de la fosca
encara culejaré.

escombra

Ningú no és més neta que jo,
i ningú no em faria un petó.

escombra

Quant més en fa,
més poc n’hi ha.

espelma

Estic dins i no puc entrar.

espill

Un galant enamorat
que sempre diu la veritat
i això que mai no ha parlat.

espill

Sóc rodó i no em fan rodar,
la mestressa em vol ben pla;
serveixo per a estalviar…
I més clar no puc parlar.

estalvis

Una punta, dues puntes
i dues orelles juntes.

estisores

A la casa que jo estic
sóc de tothom trepitjada;
a l’hivern faig bon servei
i a l’estiu estic guardada.

estora

M’obro i tanco, claror dono,
guardadora sóc de flors
i serveixo a molts promesos
per parlar de llurs amors.

finestra

No t’hi arrimes en estiu.
Faig bona calor en hivern.
I sempre estic al roig viu.

forn

No mossega ni lladra
però no deixa entrar
la gent a casa.

forrellat

Cerca’m pels arbres
i pels arbrets,
per dintre els llibres
i els ganivets.

fulla

Una caseta
amb quatre cantons.
Una velleta
hi canta cançons.

gàbia

Baixa rient
i puja plorant.

galleda de pou

Què és la cosa tan joliu
que quan puja plora,
però quan baixa riu?

galleda del pou

Tinc tall i no en menjo mai.

ganivet

Fet de vidre o de metall,
porto aigua i porto vi,
i aquell que a mi em fa servir
ha de començar un badall.

got

No sé si ho endevinaràs.
Quina cosa és aquella
on tots fiquem el nas?

got

Al camp verdeja
i a casa culeja.

granera

Quin és aquell lloc sagrat
en el que hi ha molta gent,
que hi fa força el covard
i s’hi caga el més valent.

lavabo

No sóc bèstia ni persona
però tinc peus i tinc cap.
Sovint el metge em ve a veure,
però mai estic malalt.

llit

Tinc cames i no camino,
tinc peus sense ser animal.
De dia sempre reposo,
de nit faig el meu treball.

llit

Una cosa petita, petita
i no cap a casa.

llum

No he estat mai a Menorca,
i en canvi sóc de Maó;
tinc el cos dur com la pedra
i vaig néixer enmig del foc.

maó

Las mata al revés.
No endevines què és?

matalàs

Sóc mata i no sóc planta,
tinc l’as i no sóc carta;
i el pobre que no em té
jo us dic que no descansa.

matalàs

Què és una cosa
que per molt que facis
et fa tal com ets?

mirai

Un galant enamorat
que sempre diu la veritat;
i això que mai no ha parlat.

mirall

Ves si ho saps endevinar:
sóc dintre i no puc entrar.

mirall

Entre cames posat,
de tants colps com em peguen,
quasi tinc el cul badat.

morter

Ric-roc,
amb un garrot
li remenen el culot.

morter

Tinc la panxa molt grossa
i la boca molt ampla,
tinc dues orelles
i per allà m’agafen.

 

 

olla

Amb una lletra al darrera
i un aliment al davant,
per tota bona cuinera
és útil i interessant.

paella

Sóc rodona com un plat,
però tinc el coll molt llarg.

paella

Sóc molsuda, forta i muda,
defenso fred i calor
i, sense tenir orelles,
escolto secrets molt forts.

paret

Quan entro a ca meua
li plant es capell,
quan surto defora
se queda sense ell.

penja-robes

Diuen que sóc estrangera,
però sóc ben catalana;
en finestres i balcons
a l’estiu podràs cercar-me,
que, per conveniència llur,
molta gent em té penjada.

persiana

Estar enmig del pèl
és el meu únic treball,
i les dones tot el dia
em fan anar amunt i avall.

pinta

Entre ballant ballant
i isc amb el cul gotejant.

poal del pou

Com més s’alça
més s’abaixa.

porró

Sempre sóc hoste d’honor
de la taula catalana;
qui vulgui parlar amb mi
ha de mirar cap enlaire.

porró

Dels lladres privo els passos,
també el fred i la calor;
però causo un gran furor
a qui em tiren pels nassos.

porta

No mossega ni lladra,
però la casa guarda.

porta

Sempre veureu que va i ve,
però no es mou mai d’on és.

porta

És rodó com un garbell,
és llarg igual que un budell,
i ai d’aquell que cau en ell!

 

 

pou

Tinc cua sense ser bèstia,
i molt cops em volta l’or,
per les parets jo solc viure
i a cops desperto records.

quadre

Què cal per tancar una porta?

que estigue oberta

Què es necessita per a encendre un llum?

que estigui apagat

Escala ací, escala enllà,
qui no s’atura a descansar?
No es cansarà qui em trobarà,
que ja ho he dit dos cops ben pla.

replà

Em diuen que sóc bo i sa,
però ningú em vol tastar.

sabó

Aquell qui menja mongetes,
o patates, o bé cols,
a mi m’agafa molt tino
i em fa donar uns quants volts.

setrill

Sóc rodó i eixerit.
M’agafo amb una mà.
Hi ha algun desvergonyit
que al plat em fa pixar.

setrill

Sabries posar quatre potes a la paret?

sí, les d’una cadira

Tinc cames i no camine,
ales i no puc volar,
i tant és el menjar que em donen
que tot el torne a lliurar.

taula

Tinc cames i no camino,
ales i no puc volar,
i és tant el menjar que em donen
que tot el torno a entregar.

taula

Tinc cames i no camino,
quan treballo estic parada
menjo molt i del que menjo
se n’aprofiten els altres.

taula

Feta amb pedaços tots junts
i no s’hi veuen els punts.

teulada

Un camp ben llaurat
que punta de rella
no hi ha tocat.

teulada

Una terra ben llaurada
que cap arada
no l’ha tocada.

teulada

Moltes dames al corral,
ploren totes ben igual.

teules

Un tira de senyores
que quan pixa una pixen totes.

teules

Unes de panxa,
altres d’esquena,
aguantant sempre
sol i serena.

teules

Dos anells t’has de posar,
si vols fer-me treballar.

tisores

Dues puntes al cap,
dos ulls als peus
i per a fer-los treballar
els ulls se li han de tapar.

tisores

Sempre vaig amb ma germana
i amb delit fem nostra ruta,
al davant portem les cames
i els ulls darrera la cua.

tisores
(es)tisores

Sóc blanca i sóc neta,
faig feina ben bona;
homes acarono
i acarono dones.

tovallola

Sóc més alta que un gegant
i em passo el dia fumant.

xemeneia

Bibliografia

Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. Biblioteca Perenne”.

Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.

Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.

Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.

El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.

Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.

Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.

Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.

Serra i Boldú, Valeri (1922). Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d’esperit. Barcelona: Políglota. “Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables”.