La música i els instruments
Té la panxa arrugada,
és un gran bufador;
sentiràs com gemega
si li toques un botó.
|
acordió
|
Tinc la panxa com un timbal;
coll llarg sens ser girafa;
per cantar em van rascant
amb una punxa a la panxa.
|
banjo
|
A qui peguen més fort
com més alegria es té?
|
campana
|
Gall gallaret,
canta dalt d’una paret,
mai es lleva i no té fred.
|
campana
|
Quin és l’instrument de corda
més fàcil de tocar?
|
campana
|
Sóc un instrument de corda
que fa riure i fa plorar,
com que en tinc una de sola
la canalla em sap tocar.
|
campana
|
Una jaia veia veia,
que només té una dent;
en ser que es posa a cridar
replega tota sa gent.
|
campana
|
Una vella amb una dent
fa córrer tota la gent.
|
campana
|
Per a fer ballar sardanes
jo em pinto sol en la feina,
i no hi ha cap instrument
que parli amb tanta franquesa.
|
car-i-net
|
Panxa per panxa,
forat per forat,
i amb sa remenadissa
fan tracatatrac.
|
castanyoles
|
Què és una cosa que per fer-la parlar se li ha de bufar es cul?
|
corn
|
Em fan els paletes,
fusters i enginyers,
músics i arquitectes,
marins i barbers.
|
escala
|
Sóc de fusta i els meus nervis
a tothom fan bellugar
quan se’m posen a la falda
i em comencen a gratar.
|
guitarra
|
Tinc la panxa buida,
me la lliguen amb cordes
i em poso a cantar
si algú me les toca.
|
guitarra
|
Sóc la més encisadora,
dones i homes faig juntar.
Els que tenen gust em toquen
amb les peces a la mà.
El nom de peça se’m dóna,
sóc la il·lusió del jovent,
i el que a mi no m’endevini
és ben segur que no hi sent.
|
música
|
Quan obro la boca ensenyo
blanca i fina dentadura,
i així que a parlar em poso
totes les dents em belluguen.
|
piano
|
Tinc a la boca
una dentadura,
em poso a cantar
si les dents em belluguen.
|
piano
|
Ring-ring va,
ring-ring torna.
|
picarol
|
Cantem boniques cançons
si ens toquen nostres esquenes,
i anem vestides de blanc
i anem vestides de negre.
|
tecles del piano
|
Sóc fill d’una cabra;
em pega el meu amo,
i tothom tremola
sempre que jo mano.
|
timbal
|
Un forat escandalós
que viu d’un altre forat
i no deixa dormir el soldat.
|
trompeta
|
Un líquid que és bo per beure
i un altre per amanir
formen un instrument
que dóna goig de sentir.
|
violí
|
Xic i petit
sóc el rei del partit.
|
xiulet
|
Bibliografia
Amades, Joan (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta. “Biblioteca Perenne”.
Bassols, Margarida (1994). Endevinaller. València: Eliseu Climent, editor. “L’Estel (Tres i Quatre)”.
Castellví Cerdà, Joan (1956). Cinc-centes endevinalles. Barcelona: Edicions “ELER”.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, M. D. (1986). Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Barcelona: Graó. “Guix, 7”.
El llibre de les endevinalles (1921). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Salvador Bonavia, llibreter.
Escoles Nacionals de Sant Josep (1985). Endevinetes. Eivissa: Barcelona: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció “Nit de Sant Joan”.
Martí Adell, Cristòfor (1991). Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent. “Esplai juvenil”.
Salvà, Francesc (1983). Recull d’endevinalles. Barcelona: Salvatella. “Una mica de tot”.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...