L’endevinalla i la poesia

Pep Molist[1]

 

Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

Gran Enciclopèdia Catalana, 1974

La resolució d’enigmes i endevinalles solia tenir lloc al llevant de taula dels banquets. No és sols un joc: porta a un coneixement diferent i sorprenedor de la realitat, per la imaginació, l’enginy i l’astúcia; més enllà de rodolins i jocs de paraules, entren en la metàfora i l’analogia, el doble sentit, el llenguatge simbòlic, ran de la poesia, i conserven un cert animisme de la realitat.

Soler i Amigó, Joan[2]

 

A partir tant de la definició de la GEC com de la de l’obra de Joan Soler i Amigó, hom s’adona ben aviat que endevinalles i poesia han viatjat sovint plegades. Les endevinalles gairebé sempre se’ns han ofert en forma de rodolí, “en vers” i s’han mogut “ran de la poesia”, tal com diu Joan Soler i Amigó.

És per això que la poesia adreçada als infants, en molts casos, ha utilitzat l’endevinalla com a punt de partida, per la capacitat poètica i de joc que suggereix.

Si agafem molts dels llibres de poesia per a infants dels autors del nostre país, observem que una de les característiques que tenen en comú és el fet que defineixen un animal, una planta, un personatge, un objecte, un sentiment… amb paraules boniques i frases rimades, definició que l’acosta, en molts casos, a l’endevinalla. Quan el nom del protagonista del poema s’obvia, ens trobem davant d’una endevinalla, que en molts casos, el poeta ja ens la fa arribar com a tal.

En aquest recull, m’he centrat en el tema dels animals, i he recollit tot de llibres de poesia per a infants representatius d’aquests darrers anys. De cadascun n’he triat o bé una endevinalla o bé una poesia que defineix algun dels animals triats. Sempre que he pogut he repetit l’animal per veure com el definia cadascun dels poetes. Hi he posat també algun llibre, com ara Cosari, que no és d’animals, però si d’endevinalles escrites en forma de poesia, i per tant mereix estar en aquest recull.

Heus aquí la mostra, acompanyada de la cita bibliogràfica dels llibres escollits. La tria de llibres pot esdevenir una font important de recursos per trobar-hi endevinalles i poesies creades pels millors poetes del nostre país.

De vegades els poetes escriuen poesia-endevinalla

El cargol    
Sense sortir de casa
Diuen els habitants constants del bosc
que la teva teoria del dia es basa
a veure el món a poc a poc,
amb la meitat del cos dins del rebost,
sense sortir de casa.
Josep Francesc Delgado Endevina, endevinaràs, quin animal seràs
Columna, 1995
Columna xip
Una capsa que camina
sense beure gasolina.
Miquel Desclot Bestiolari de la Clara
Baula, 1992
Ala Delta; 44
El pingüí  
Amant de la mullena,
Amb gregarisme rar,
Com nosaltres emplena
Les ribes de la mar.
Conserva tanmateix
El decòrum que ens manca
I neda com un peix
Amb frac i armilla blanca.
Josep Carner Bestiari
Barcanova, 1998
Sopa de llibres; 22
El pop    
Sóc el ganut més sortós:
tot sovint, d’una embranzida,
pesco amb sis agafadors.
Josep Carner Museu zoològic
Barcanova, 1998
Sopa de llibres; 19
Com els poetes de volada,
escriu el seu nom damunt l’aigua.
Miquel Desclot Bestiolari de la Clara
Baula, 1992
Ala Delta; 44
La tortuga  
A poc a poc
va fent camí,
arriba a un lloc:
ja pot dormir!
Amaga el cap,
i peus també!,
tota ella hi cap
i passi-ho bé!
Ricard Bonmati Estimades feres
Bruño, 1990
Altamar; 6
La vaca  
La bona llet
no rima amb pet,
però el meu nom
rima amb caca.
Per això em diuen…
Josep M. Sala Valldaura Disfresses
La Galera, 2002
Grumats; 114
La xemeneia  
No sóc de fusta
No sóc de fusta
sinó de pedra.
La gola, negra;
la boca, llum.
Sóc una pipa
que treu el fum
posada dreta.
Josep Francesc Delgado Cosari: trenta-tres endevinalles sobre les coses de casa i una endevinalla de la rambla de les Flors
Baula, 2000
Ala delta; 123
El ximpanzé  
Orellut i geperut,
braços llargs i desmarxat,
cul pelat i cos pelut:
aquí tens el teu retrat!
Ricard Bonmati Estimades feres
Bruño, 1990
Altamar; 6

De vegades les poesies expliquen com són els animals i n’hi ha que recorden les endevinalles

El cargol    
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates discretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
Josep Carner Bestiari
Barcanova, 1998
Sopa de llibres; 22
Si el prudent cargol vols guaitar,
cerca l’estela de plata
que deixa en caminar.
Lola Casas Bestiari
Pub. Abadia de Montserrat, 2001
Un cargol a dalt d’un bri
mira que mira el paisatge.
Des d’allí dalt el jardí
sembla una selva salvatge.
I ara imagineu-vos si
la contrada li agradava
que me li queia la bava
a tot el llarg del camí.
Enric Larreula Bestiesari
Bruño, 1995
Altamar; 34
El cargol va fent camí
amb les banyes estirades;
en cada banya un ull fi
lluent de les mollenades.
Ha plogut i ha tronat
i el cargol que dormia
ha sortit del seu forat
i a poc a poc va fent via.
Ja cal que apretis el pas
per a pujar la muntanya,
sorteja els esbarzerars
que no t’esquincis cap banya.
Si perdessis l’ull lluent,
com que els perills no veuries
-com qui perd l’enteniment-,
pel camí t’estimbaries.
I aquesta closca que duus,
on t’arronces i t’amagues,
si pel corriol confús
et punxen les argelagues,
et fa de casa i d’hostal.Com que la muntanya és alta,
no es pot fer amb un sol jornal.
Cargol, saps el tros que et falta
per arribar ben bé a dalt?
Tampoc no sap pas l’infant
cap on va la seva vida,
i costa amunt va pujant
amb empenta decidida.
Però quan s’és vida enllà,
la closca es va fent més grossa,
i costa més de pujar
car pel camí hi ha més brossa.
Infant, cal apretar el pas
per pujar la muntanya
i sortejar esbarzerars
que no t’esquincin cap banya.
Si perdessis l’ull lluent,
com que el camí no veuries,
perdries l’enteniment
i potser t’estimbaries.
El cargol va fent camí
amb les banyes estirades,
en cada banya un ull fi,
lluent de les mollenades.
Salvador Perarnau Cuques de llum
Políglota, 1930
El pop    
Endevina endevineta:
li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.
Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot
té tres lletres i es diu pop.
Olga Xirinacs Marina. Cavall de mar
Barcanova, 1999
Sopa de llibres; 20
La tortuga  
A poc a poc
va fent camí,
arriba a un lloc:
ja pot dormir!
Amaga el cap,
i peus també!,
tota ella hi cap
i passi-ho bé!
Ricard Bonmatí Estimades feres
Bruño, 1990
Altamar; 6 
La vaca  
Elogi d’una vaca
(mulea-rwanda)
Oh vaca, ets bonica
com una anella de peu.
Oh vaca, que vius
en el torrent de Kalinga,
la teva llet és el plaer
dels patges del rei.
Oh vaca, les teves cuixes
són blanques, i el teu cap.
Bonics són el teu ventre
i els colors de la teva pell.
Josep Ramon Bach Viatge per l’Àfrica
Barcanova, 2000
Sopa de llibres; 40
Era una vaca tan trista,
tan avorrida, tan soca,
ensopida, pessimista,
poca cosa i desmenjada,
que de llet en feia poca
i, per postres!, descremada!
Enric Larreula Bestiesari
Bruño, 1995
Altamar; 34
La vaca panxuda
pastura pel prat.
Enllà d’una tanca
veu un camp de blat.
S’acosta i estira
el coll tant com pot.
-Ep!, de blat no en mengis!-
crida un escardot.
Ella la malesa vol justificar:
-De llet ja en tinc sempre;
el que em falta és pa!
Joana Raspall Bon dia, poesia!
Baula, 1996
Ala delta; 92
El ximpanzé  
Orellut i geperut,
braços llargs i desmarxat,
cul pelat i cos pelut:
aquí tens el teu retrat!
Ricard Bonmatí Estimades feres
Bruño, 1990
Altamar; 6

 

 

[1]  Treball realitzat dins el Master en Literatura Infantil i Juvenil, de la UAB. Assignatura: Folklore i poesia infantil en català. Març de 2006

[2]  Soler i Amigó, Joan (1998): Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova

Anuncis