Joan Amades

Entenem per endevinalla tota proposició de caràcter enigmàtic, en l’enunciat de la qual hom dóna alguna característica o condició de l’objecte enigmístic, sovint en termes metafòrics i paradoxals. L’endevinalla és, en certa forma, una manera simbòlica i poetitzada del llenguatge. L’enigma és considerat com una poetització dels conceptes, expressió de les idees en formes elevades i no vulgars. L’endevinalla és comuna a tots els països i a totes les altures. Els pobles de civilització primitiva usen formes enigmàtiques per a l’expressió de tota idea tinguda com a elevada i sublim. Els fenòmens astronòmics i meteorològics, d’explicació difícil segons llur escàs abast intel·lectual, són reduïts a fórmules humanes i planeres i explicats d’una manera simbòlica que els rodeja d’un velat misteri i els fa comprensibles a llur rudimentària intel·ligència.

Folklore de Catalunya. Cançoner. Biblioteca Perenne, volum 15. Editorial Selecta, Barcelona 1979, p. 121