Maria Conca

L ‘endevinalla es un joc comunicatiu d’enginy que es basa en la designació d’un objecte, el nom del qual no s’explicita, resta amagat, i el receptor, per a trobar-lo, necessita  Conca recórrer als coneixements de l’enciclopèdia cultural. Es un tipus de discurs oral amb unes característiques textuals i contextuals que ens permeten, a partir d’allò dit, extreure un seguit d’implicacions de naturalesa pragmàtica (on s’inclou el coneixement compartit entre els interlocutors) que conduiran a la resposta adequada. Per exemple, si diem:

Té braços i no és persona,
té sola i no és sabater,
té ferro i no és ferrer,
té fusta i no és fuster,
té escala i no és cap trona.

El carro

Aquesta endevinalla estil construïda sobre l’anul·lació de les implicacions convencionals a què ens remet cada enunciat; per tant, la mateixa enunciació ix al pas de les errònies deduccions que horn pot fer-ne. Però l’endevinalla, cooperativa com es, dóna suficient informació perquè mitjançant noves implicacions hom arribe a la solució.

Pròleg al llibre Les nostres endevinalles, de Cristòfor Martí Adell. Edicions del Bullent, València 1991, p. 9